Messi es fa petit en un Barça sense capacitat de reacció

A diferència de Valverde, Koeman no ha promogut cap remuntada des de la banqueta

"La culpa és nostra. Hem entrat al partit amb molta por, més pensant en no perdre que en guanyar". Així va explicar Ronald Koeman la dura derrota del Barça dimarts al Camp Nou contra el Juventus a la Lliga de Campions (0-3). El tècnic holandès en va tenir prou lamentant el mal inici dels seus jugadors per justificar la primera desfeta a casa en més de set anys a Europa, un marcador que situa els culers en disposició de disputar els vuitens de final de la màxima competició contra el Bayern o el Liverpool. En certa manera té raó, ja que el Barça va encaixar dos gols italians en un començament de matx que per moments va recordar el 2-8 de Lisboa. Però hi ha una altra realitat irrefutable que no diu gaire de la seva tasca a la banqueta. I és que, fins ara aquesta temporada, el seu equip no ha sigut capaç de sobreposar-se a cap marcador advers.

A diferència d'Ernesto Valverde, que fa un any encara era entrenador del Barça, Koeman no promou remuntades des de l'àrea tècnica. I això que l'exseleccionador oranje, gràcies a la norma que s'aplica al futbol després del confinament, pot fer cinc substitucions per refrescar les cames dels seus jugadors o bé per modificar aspectes tàctics que no funcionen. Les nou victòries oficials que ha sumat fins ara tenen un denominador comú: el color blaugrana del primer gol del partit. En canvi, quan els rivals s'han avançat al marcador l'equip només ha aconseguit salvar l'empat dos cops (contra el Sevilla a casa i amb l'Alabès a Vitòria) i ha acabat caient en cinc ocasions (Getafe, Madrid, Atlètic, Cadis i Juve). No desaprofita les rendes favorables, però té una nul·la capacitat de reacció quan venen mal dades.

Crítiques internes a la tossuderia del tècnic

El problema assenyala Koeman, que acostuma a omplir el camp de davanters abans que buscar altres solucions tàctiques, i evoca Valverde, que en el seu primer curs com a entrenador del Barça va guanyar la Lliga després de remuntar diversos partits –a Getafe o a Anoeta, per exemple– amb intervenció directa des de la banqueta. També va aixecar la Supercopa a Tànger (2019) contra el Sevilla després d'anar pel darrere al marcador. Si bé fracassava en la gestió de resultats favorables (no cal recordar Roma o Anfield), el Txingurri tenia olfacte per cercar solucions amb duels que s'havien complicat, una sort que Koeman encara no domina. De moment, l'holandès busca la reacció més amb l'entrada de perfils més ofensius que no pas amb la recol·locació de les peces. De fet, passats 16 partits oficials, encara no s'ha mogut del 4-2-3-1 per provar dibuixos més familiars, com el 4-3-3 o el 4-4-2.

Les pitjors nits de la Champions també arriben al Camp Nou (0-3)

"Per la plantilla que tenim, el 4-2-3-1 és el millor sistema", va insistir l'heroi de Wembley poques hores abans que el Juventus relegués el seu Barça a la segona plaça del grup B de la Champions. No sembla que el panorama hagi de canviar gaire en els pròxims compromisos. I això que, segons ha informat la SER, creixen al vestidor les crítiques per la tossuderia del tècnic amb el doble pivot i els mitjapuntes. Sense interiors per crear superioritats, Leo Messi està firmant una temporada amb números terrenals que l'allunya encara més d'una possible renovació. Amb tot, l'argentí continua sent el far ofensiu de l'equip: 12 dels 16 xuts a porteria del Barça en els últims dos partits els ha fet ell.