BARÇA

Messi presenta la candidatura blaugrana a Europa

Després d’un primer temps de domini italià, Leo Messi desperta amb dos gols a Buffon i l’equip de Valverde acaba divertint-se i golejant (3-0)
Messi celebrant el primer gol del partit, el que va permetre a l’equip de Valverde començar a canviar un partit complicat. / ALBERT GEA / REUTERS

En tres partits, Messi mai li havia fet cap gol a Gianluigi Buffon. Però el veterà porter toscà va descobrir finalment el que han sentit desenes de porters i es va convertir en la nova víctima d’un Leo Messi que va encendre el Camp Nou en una primera nit europea per emmarcar. Si la Juve va ser millor a la primera part, el Barça se la va cruspir a la segona. Els italians, que havien tancat la temporada anterior jugant un gran primer temps en la final de la Champions abans de desaparèixer a la segona, van fer exactament el mateix al Camp Nou. Una víctima il·lustre per encendre els ànims del barcelonisme, tan trist fa unes setmanes i tan satisfet ara. I tot gràcies a Messi.

Messi ha marcat 8 gols en 7 partits a les ordres de Valverde, cinc en tot just quatre dies. Valverde, que treballa a l’ombra sense abandonar aquella ganyota de gat vell que sap que no cal refiar-se mai, ha aconseguit acostar l’argentí a l’àrea rival i l’ha convertit en l’inici i final d’un Barça que de moment sembla que no enyora Neymar. I això malgrat que en el primer partit com a titular, Dembélé no va fer res de l’altre món. De fet, quan més presència tenia, a la segona part, ja amb espais, va ser substituït per Sergi Roberto. A la primera, en canvi, quan la Juve se sentia forta, el jove francès va deixar detalls, però va patir tant com els seus companys, incapaços en alguns moments de portar el ritme del partit. En una època de judicis que duren poc, de sentències exagerades que caduquen ràpid, el resultat condiciona els estats d’ànim. I el Barça, tot i que va acabar presentant candidatura europea golejant un gran rival, no va jugar un bon primer temps.

Per entrar a Europa cal vestir-se elegant i pentinar-se. La Champions és un club selecte on pocs entren. A la porta, molts són rebutjats. Molts miren aquesta competició des de fora, amb enveja. I va ser la Juve qui, després de tres triomfs a la Lliga relativament còmodes, li va recordar al Barça que després d’aquell himne de la Champions que sol emocionar -malgrat que al Camp Nou es xiula més fort perquè ara ja no et multen per fer-ho- cal patir per acabar disfrutant. L’equip piemontès va jugar un primer temps molt seriós, tancant passadissos a un Barça incòmode que va veure com Dybala i De Sciglio avisaven amb xuts llunyans que gairebé van fer saltar d’emoció els aficionats italians presents a l’estadi. Però quan més incòmode se sentia el Barça amb el seu vestit europeu d’estrena, Messi va canviar-ho tot. Una genialitat seva va transformar un partit que semblava destinat a ser un nou triomf de la Juve en una petita revenja després del desastre contra els piemontesos de la temporada passada.

Un cop Messi va fer el primer gol, just abans del descans, el partit va canviar. El Barça va sentir-se més còmode, més unit. I de mica en mica la Juve va començar a sentir-se observada per la mirada obsessiva de Messi i Suárez, dos homes que fan por quan se senten ferits. En un joc tan tàctic, amb detalls per estudiar, de vegades ho canvia tot una emoció, un crit, una picabaralla. A la segona part, Pjanic va fer un falta clara a Messi i el col·legiat va decidir amonestar l’argentí perquè va considerar que havia demanat la targeta per al bosnià d’una manera poc adequada. Skomina va fer sortir de polleguera Messi i el damnificat va ser l’equip juventí, ja que quan s’enfada, el davanter blaugrana és doblement perillós. Una jugada seva va acabar amb Rakitic fent el segon gol del Barça, i poc després l’argentí es va inventar un altre xut d’aquells des de la frontal per batre altre cop un Buffon que de sobte es va sentir vell.

Una jornada rodona

Per a Valverde va ser una jornada rodona. Va apostar per Semedo al lateral dret i el portuguès va excel·lir, agressiu en defensa i encertat en atac. Al mig del camp, Iniesta va associar-se amb Messi i cada cop que tocava la pilota convertia el futbol en poesia, amb aquells girs dolços que deixen enrere rivals que sembla impossible que el puguin tocar. I quan la Juve va acostar-se, Ter Stegen va respondre. La Juve, que a la primera part -amb un Pjanic excels, un Dybala atrevit i detalls del jove Betancour- va creure-hi, va acabar plena d’esgarrapades cada cop que Messi entrava en contacte amb la pilota. Va ser ell qui va convertir un duel igualat en una festa blaugrana. Va ser qui va fer possible que es portin quatre partits seguits guanyant, qui va perpetuar la tradició de debutar a Europa guanyant i qui, de passada, va entregar als responsables de la UEFA la candidatura europea blaugrana. També el Chelsea i el PSG van golejar. Però al davant no hi tenien la Juve.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT