APUNTS EN CALENT

Molt millor caminar com Messi que córrer com Dembélé

Dembélé és desconcertant. En atac aporta velocitat, capacitat per desbordar i olfacte golejador. Quan decideix bé, esclar. A més és ambidextre, fet que suposa una complicació extra per als rivals, que mai saben per on sortirà o amb quina cama xutarà, com al golàs d'ahir contra el Betis. És una ànima lliure, un jugador dotadíssim, però un futbolista millorable. El matís s'explica sol quan el francès no té la pilota cosida al peu i li toca desmarcar-se, pressionar o ajudar en camp propi. Corre molt, sí, però per fer-ho així, sense ordre, potser millor que aprengui a caminar com Messi, que va fer dos gols i una (no) assistència en 37 minuts sense grans esforços. Igual així el Mosquit té energies per seguir els laterals, com Àlex Moreno, que treuen petroli a la seva esquena.

Un descans necessari. Quina sort poder caminar com el 10. Contra el Betis es va quedar a la banqueta, segons Koeman per unes molèsties al turmell, després de 23 titularitats seguides, i va reaparèixer als 45 minuts a causa de la lesió d'Ansu Fati. Al cap de poc de trepitjar la gespa, l'argentí es va passejar per participar decisivament, sense tocar la pilota, en el 2-1, obra d'un Griezmann que a la primera part havia fallat un penal i dues ocasions claríssimes. El francès va demostrar que, sense Messi al voltant, efectivament entra més en joc, però no va trobar la xarxa fins que el capità no li va brindar l'ocasió definitiva. Potser aquests instants de distància marquen un punt d'inflexió per propiciar una entesa entre dos perfils fins ara poc compatibles.

Alguna cosa faran bé. Em faig un fart de llegir crítiques a Sergi Roberto i Busquets quan Koeman els posa de titulars. Puc entendre certa mandra per veure'ls una temporada més a l'onze tipus. Ja sabem que són supervivents de Roma, Anfield i Lisboa. També comparteixo que ni el de Reus juga a la seva posició ideal ni el de Badia gaudeix amb el 4-2-3-1. Però potser fan alguna cosa bé si Luis Enrique, que no es casa amb ningú, els continua portant a la selecció espanyola. I no deuen ser tan dolents si conserven el lloc al Barça malgrat les milionàries apostes (en temps de crisi) per Dest i Pjanic. ¿Va jugar molt millor De Jong que Busquets? ¿No sumen les assistències de Sergi Roberto en els dos últims gols blaugranes?

Normalitzar Pedri. En un context de cares llargues a la gespa, inestabilitat institucional i teranyines a la caixa, el somriure de Pedri, que ahir va tornar a jugar 90 minuts i es va estrenar com a golejador a la Lliga, és un motiu per a l'esperança. És veritat que Coutinho està lesionat i que això li aplana el camí, però normalitzar la presència del canari, un menor d'edat, a l'alineació de Koeman és recomfortant. Contra el Betis, obert a la banda esquerra, va tornar a demostrar, més enllà del gol, que té una capacitat innata per millorar totes les jugades que passen pels seus dominis. I això és or.