Jorge Fossati: "Mirar el Barça és disfrutar. Ser el seu rival significa patir"

YOKOHAMA (ENVIAT ESPECIAL)Abans del Mundial deia que tenia prou clar que el campió seria el Barça. Ara que en serà l'adversari pensa igual?

Sí, seria normal que perdéssim la semifinal. No seria cap sorpresa, oi? El Barça és el millor equip del món. Els altres clubs ja estàvem treballant tots al Japó quan el Barça guanyava bé el Madrid a casa seva. Potser tenen més cansament o son, però igualment són els grans favorits. Ara, en el futbol, hi pot haver sorpreses i caldrà tenir fe. Som molt conscients que tenim poques opcions, però quan comença el partit ja no hi ha història. Toca escriure'n una de nova i tenim bons jugadors que voldran aprofitar l'oportunitat per jugar el partit de la seva vida.

S'ho ha pres amb bon humor, el fet de ser rival del Barça?

L'humor que no ens falti mai, però també penso com li puc fer mal tàcticament al Barça. Ara, no deixa de ser estrany que et diguin que el club ha fet història pel fet d'arribar a les semifinals del Mundial i que el premi és jugar contra un equip que ens farà la vida impossible. Val més fer una mica de broma, no?

Admira el joc del Barça. El coneix bé des de fa anys. Com prepara el seu cos tècnic un partit com aquesta semifinal?

És un privilegi jugar contra el Barça, però veure el Barça és disfrutar i ser el seu rival significa patir. Hem estudiat alguns vídeos per fixar-nos bé en detalls, ja que no és el mateix mirar el Barça al sofà de casa tranquil·lament que fer-ho per preparar un partit així. Als jugadors els demanaré molt d'ordre, tàctica i disciplina: que no perdin l'ordre si ens creen una jugada, que no es preocupin si ens fan un forat gràcies a la seva qualitat individual. Intentarem buscar, tàcticament, les solucions per evitar que decideixi el talent individual, la tàctica... tot i que ells com a bloc també són molt bons. El cos tècnic s'ha mirat bé alguns partits en què equips similars al nostre han fet patir el Barça per intentar treure'n conclusions. I he dit als jugadors que no tinguin por, que ho tenim tot per guanyar.

El seu Al-Sadd té certa fama de ser defensiu, sobretot després de les semifinals i la final de la Champions asiàtica...

Tothom juga amb les seves armes, però no crec que això sigui ser defensiu. Durant molts minuts ataques tu, però en altres moments no pots dominar la pilota i et toca defensar pensant en la manera d'arribar a la porteria rival. El nostre bloc no té els recursos d'altres, així que partim d'un bon ordre tàctic defensiu, i després confiem que els jugadors que han arribat de l'estranger, com Niang i Keita, marquin les diferències.

Com es viu el futbol al Qatar?

És viu amb molta passió, però jo sóc uruguaià i l'entenc d'una manera diferent. Ara a Qatar han decidit que això els agrada i hi inverteixen realment molts diners.