Moment del ‘reset’

BarcelonaSempre us estic dient que cal canviar les coses, que cal donar normalitat als temes que encara no estan ben vistos o que són diferents del que sempre ens han ensenyat. Però per això cal que ens adonem que portem moltes coses dins, coses que fem en el nostre dia a dia sense que en siguem conscients. Tenim prejudicis de tot i de tothom, utilitzem molts tòpics que tenim instal·lats en el nostre subconscient i que no sabem com hi han arribat.

Us proposo que canviem molts dels tòpics i prejudicis que tenim des de ben petits. No és una feina fàcil. Primer, perquè cal tenir ganes de canviar les coses; i segon, perquè per canviar les coses cal començar per un mateix. Cal que ens asseguem un dia amb nosaltres mateixos i ens adonem que, per molt que s’hagi fet tota la vida, potser el que fèiem no és el més adequat, o, si més no, potser hi pot haver una altra manera -i potser és millor-. Però per a això cal sortir de la nostra zona de confort, cal reflexionar sobre el que pensem i el que volem ensenyar.

Què us vull dir amb això? Segur que heu sentit o dit petites frases en infinites ocasions. I segurament no volíeu ofendre ningú. Frases com “Xutes com una nena” o “Corres com una nena”. La frase en si no té res de dolent, si no fos perquè només l’utilitzem quan algun jugador falla. Si fos en un altre context no passaria res, però no ens fem trampes al solitari: això no passa.

No passa només quan s’utilitza el gènere femení com un reforç negatiu. També estem acostumats a sentir que els avis o les àvies dels vostres entrenadors són millors que qualsevol integrant de l’equip. Prou han fet ja els nostres avis perquè a sobre ens fiquem amb ells en un àmbit en què no pinten res. I espereu, que encara en queda una de molt bona: la que diu que “Els nens no ploren”. Com voleu que plorin, si són pedres?! Els nens són forts i no poden mostrar els seus sentiments, i plorar et fa ser dèbil, i la debilitat no està bé. Això ens han inculcat en aquesta societat, i potser comença a ser hora que ho capgirem.

Acabo amb un apunt que deveu haver vist i al qual no deveu haver donat cap importància. Entreu a qualsevol web d’un club que tingui equips de futbol masculí i femení. Un cop dins, us adonareu que per accedir al masculí només haureu de clicar sobre futbol, mentre que a la secció femenina hi veureu escrit Futbol femení. ¿Això què significa? ¿Que el futbol se suposa que, de sèrie, és masculí? El femení, com que hem arribat més tard i s’ha fet tota la vida així, doncs es queda així.

I ep, que amb això no vull dir que estigui fet amb mala intenció ni que sigui dolent ni res per l’estil. Simplement dic que s’han de canviar algunes coses, i que per fer un bon canvi primer cal canviar les coses petites. Quan tingueu una estona i ganes de ser la vostra millor versió, quedeu amb vosaltres mateixos i feu un cafè.