TENIS - COPA DAVIS

Monfils il·lumina França amb un gran triomf contra Federer

Iguala la final després que Wawrinka passés per sobre de Tsonga

Gaël Monfils és un tenista de Copa Davis. La connexió amb el públic a través dels seus gestos i el seu joc, tan espectacular i físic com decisiu, el converteix indiscutiblement en un líder natural, tot i que parteix com a número dos darrere de Tsonga. El seu company va obrir la final amb una derrota sense pal·liatius. Només amb guspires d’esperança durant el segon set, Wawrinka va superar els dubtes per segellar l’1-0 per a Suïssa amb un triomf bastit en la superioritat. Amb més ritme competitiu, el número dos suís va superar Tsonga, més tens i nerviós des del principi que un Wawrinka més confiat, serè, tranquil. Amb una dreta demolidora va controlar (61 cops guanyadors per 39 del rival) i va sentenciar el primer punt (6-1, 3-6, 6-3 i 6-2), mostrant un gran estat de forma destinat a adquirir més protagonisme el cap de setmana.

Però Monfils va aparèixer per redreçar el rumb d’un equip desconcertat. Malgrat que Federer no va esvair els dubtes sobre les molèsties a l’esquena, el mèrit del triomf és de Monfils. Decidit i entregat a la causa (per a goig dels espectadors), el de París va demostrar que està molt més adaptat a una pista en què a Federer en cap moment se’l va veure còmode (6-1, 6-4 i 6-3). No s’hi va entrenar fins dimecres (per precaució) i feia temps que no competia sobre terra. Amb més dificultats per connectar cops guanyadors, l’helvètic no semblava preparat per suportar el desgast que proposava Monfils, tot i que no era cap sorpresa. L’elecció d’una superfície tan lenta s’explica, en gran part, per les capacitats tenístiques i físiques de Monfils.

Sustentat en un servei excels (Federer només li va guanyar quatre punts sobre el primer servei), el francès no va deixar esquerdes a un rival incapaç de trobar fissures per on revertir la inèrcia del partit. Tot i que es tractava de Federer, molt discontinu (en joc) i massa erràtic (en decisions), Monfils va sentir-se dominador, i va subratllar un canvi d’actitud davant la cita: normalment cedeix la iniciativa per jugar al contraatac; aquí va voler portar la batuta, sòlid des del fons, amb un intercanvi que desafiava el pes de pilota que intentava infligir Federer. Castigat per Monfils, i també per l’esquena, amb una samarreta tèrmica per mantenir la calor sobre la zona de dolor, el suís es va quedar lluny del tenista brillant que acostuma a ser. Tan sols en el tercer set va deixar detalls de recuperació, insuficients per pensar en la remuntada. Sigui com sigui, la final de la Copa Davis va empatada a l’espera del doble, que obre els interrogants sobre les decisions dels capitans. En la primera jornada, primer va colpejar Wawrinka i després va respondre Monfils, que va arraconar Federer en una victòria indispensable per als seus, que parteixen favorits en el punt per parelles. Però la sensació, avui, és que qui més separa França del títol és Wawrinka, mentre Federer declara que se sent a punt per disputar el doble. La final, amb 1-1, continua tan viva com imprevisible.