L’ALTRA MIRADA

Monges, capellans i guàrdies suïssos en xandall

El Vaticà acaba de presentar la seva primera associació esportiva, que ha batejat com a Athletica Vaticana

El somni que una delegació del Vaticà participi en els Jocs Olímpics és cada vegada més a prop. El petit estat acaba de presentar la seva primera associació esportiva, que ha batejat com a Athletica Vaticana, un equip d’atletisme format per sacerdots, monges i empleats de la Santa Seu que aquest diumenge debutarà pels carrers de Roma en la tradicional Cursa de Sant Miquel.

“Ser als Jocs Olímpics no és un objectiu ni a curt ni a mitjà termini”, va afirmar durant la presentació de l’equip el seu impulsor, l’espanyol Melchor Sánchez de Toca, subsecretari del Consell Pontifici per a la Cultura, tot i que reconeix que veure la bandera blanca i groga a la cerimònia d’inauguració d’uns Jocs seria “un somni”. La primera meta d’Athletica Vaticana és “divertir-se i córrer”. I de moment es conformen amb poder participar en altres competicions internacionals com els Jocs dels Petits Estats d’Europa -als quals assisteixen països de menys d’un milió d’habitants- o els Jocs del Mediterrani.

Athletica Vaticana -amb h intercalada com s’escriu en llatí- no és l’únic equip esportiu del Vaticà, que en té un de futbol i un altre de criquet, però sí que és el primer que podrà participar en competicions oficials més enllà dels murs vaticans gràcies a l’acord que acaba de firmar amb el Comitè Olímpic Italià (CONI).

Entre els més de seixanta atletes que hi ha a l’equip, a més de diverses monges i sacerdots, hi ha un guàrdia suís, un bomber del cos vaticà, una farmacèutica de la petita farmàcia de la Santa Seu, un empleat dels Museus Vaticans i un periodista de L’Osservatore Romano. L’associació també té dos joves refugiats com a socis d’honor: Jallow Buva, de 22 anys i originari de Gàmbia, i Ansou Cisse, un senegalès de 20 anys. I en les pròximes setmanes s’uniran a l’equip diversos joves amb discapacitat.

Tot va començar per casualitat a finals del 2017, quan un grup de religiosos i empleats de la Santa Seu aficionats a l’atletisme es van posar d’acord per crear un equip, convençuts que l’esport podia ser un instrument de solidaritat i una experiència espiritual. A part de córrer, Athletica Vaticana va compondre l’ Oració del Corredor de la Marató, que va traduir a 37 idiomes i que distribueix a la línia de sortida de les competicions en què participen.

S’entrenen gairebé diàriament. Corren als voltants de la plaça de Sant Pere o al llarg del riu Tíber cada setmana abans d’anar a la feina. Malgrat l’esforç, insisteixen que l’objectiu no és guanyar sinó connectar l’esport amb els valors de la cultura i la religió. “És trist veure com en els espectacles esportius s’imposa la violència o el racisme”, assegura el cardenal Gianfranco Ravasi, president del Consell Pontifici per a la Cultura.

Una de les més veteranes de l’equip és la monja francesa Marie-Laure Puybareau, que, quan s’entrena, no dubta a penjar l’hàbit a l’armari per posar-se pantalons i samarreta. “La cursa per a mi és un moment per al rés i la meditació”, assegura. “Els pantalons curts i les sabatilles no són incompatibles amb l’espiritualitat”. Amant de l’esquí, el tenis, la natació i el motociclisme, per a la religiosa la “principal alegria” no és l’entrenament sinó “la competició”: “Perquè es crea una dimensió de comunió, de solidaritat, d’atenció a l’altre amb persones que no conec i no tornaré a veure”.

Amb el naixement oficial de l’equip es compleix un dels desitjos del papa Francesc, gran aficionat a l’esport i tifosi de l’equip de futbol argentí San Lorenzo de Almagro. Amb tot, el més esportista de tots els pontífexs, recorden els vaticanistes experts, va ser sens dubte Joan Pau II, amant de l’esquí i la natació, que fins i tot va arribar a jugar com a porter de l’equip de futbol de la seva escola.

Més continguts de