GIRONA FC

Montilivi al·lucina amb l’obra d’art del Girona (1-0)

Stuani aprofita una gran combinació de Borja i Samu Saiz per agafar avantatge contra l'Almeria

Qui no hagi vist el gol de Cristhian Stuani, que el busqui. És una meravella. I no per la rematada infal·lible de l'uruguaià, una assegurança de vida, sinó per la combinació de tiralínies fabricada entre Borja García i Samu Saiz. Al primer toc, sense aixecar el cap, pràcticament de memòria, com si portessin junts des d'alevins, els dos mitjapuntes s'han inventat una obra d'art amb vaselina afegida que permet al Girona agafar un lleuger avantatge contra l'Almeria (1-0) en les semifinals del play-off a la Primera Divisió.

És ben estrany, jugar-se un ascens a mitjans d'agost. Però encara ho és més fer-ho en aquestes condicions. Perquè veure Montilivi buit, sabent la resposta que ha tingut l'afició els dies importants dels últims anys, trencava el cor. Hauria gaudit, amb el golàs. Ni rebuda multitudinària, ni caliu durant els noranta minuts, més enllà del Jovent Gironí, que sempre troba un forat per alçar la veu. Els pocs afortunats, amb mascareta i mantenint la distància de seguretat. Sobre el terreny de joc, però, no hi va haver ni rastre de la tranquil·litat externa. Hi ha un premi massa valuós per no deixar-s'hi l'ànima.

Francisco, fidel a la seva paraula, va aconseguir que el Girona sortís amb les revolucions al límit. La iniciativa, la pilota i la fe van ser seves, davant d'un Almeria ple de canvis, amb la baixa de Juan Muñoz i acumulant homes al darrere, no fos cas que prengués mal. L'única novetat blanc-i-vermella va ser la presència de Ramalho al lateral dret. Era un partit per lluir galons, i la responsabilitat la va assumir Samu Saiz, brillant en espontaneïtat.

Tot i tenir les idees clares, els gironins van topar molts minuts contra la muralla visitant, decidida a no fer cap mena de concessió. Tampoc en l'estratègia. De fet, la contradicció va ser comprovar com Darwin Núñez tenia l'ocasió més clara del principi. Afortunadament, no va arribar a rematar. Sí que ho va fer Stuani a la contrària, però la seva mitja volta va acabar a la cantonada. Aday també en va tenir però es va equivocar en la presa de decisions, i Saiz va xutar fora. El Girona dominava, però faltava aprofitar la superioritat. Ho va provar estirant les bandes i bombardejant a centrades que mai van trobar un rematador clar.

La dita aquella que qui perdona ho acaba pagant va estar a punt de fer-se evident al segon minut de la represa, quan De la Hoz va fregar el gol en un xut ben atrapat per Riesgo. Si els locals necessitaven un avís per posar una marxa més a la recerca del triomf –o per no badar, que ve a ser el mateix–, aquí el tenien. No van trigar Borja, a qui li va costar despertar però que quan ho va fer va ser imparable, i Saiz a produir la jugada màgica que, gol 30 de Cristhian Stuani inclòs, ho canviaria tot, un detallàs per celebrar els cinquanta anys que compleix Montilivi i reforçar la bona actitud d'un Girona mereixedor de la victòria. L'eliminatòria, però, no s'ha acabat ni de bon tros. Diumenge, a Almeria, últim pas per arribar a una final que il·lusiona.