ROLAND GARROS
Esports 06/06/2011

Nadal ja és llegenda amb el sisè títol a París

Oriol March
3 min
LA QUEIXALADA DEL CAMPIÓ És la sisena vegada que Rafa Nadal mossega la copa dels Mosqueters com a campió de Roland Garros, ja ha igualat Björn Borg.

BarcelonaÉs una imatge que, vista a càmera lenta, encara commou més. És la de Rafa Nadal deixant-se caure després de guanyar totes i cadascuna de les finals de Roland Garros que ha disputat. Ahir, la samarreta blava i els pantalons blancs que portava es van barrejar amb la terra batuda vermellosa de París després d'una restada massa llarga de Roger Federer. Ja és la sisena vegada que es repeteix la instantània, perquè són sis els trofeus s'ha endut Nadal de la capital francesa. Un registre que li permet posar-se a l'altura de llegendes com Björn Borg, fins ahir l'únic amb sis títols a Roland Garros. Una marca inigualable fins que el tenista balear va debutar a París. I no hi ha res que faci pensar que l'any que ve algú eviti el setè títol a l'únic Grand Slam que es fa sobre terra batuda.

El partit que van disputar ahir Nadal i Federer resumeix la rivalitat que els enfronta des fa anys. El suís exhibia el seu tenis de precisió, els seus cops de tiralínies, davant del mur en forma raqueta que és el balear des del fons de la pista. Federer va posar-se en modalitat exprés al principi del partit, dibuixant cops preciosos amb escaire i cartabó que li van permetre situar-se amb un avantatge de 5-2 i bola de set. Nadal la va salvar amb les seves armes -constància, lluita i físic- i a partir d'aquí va començar a edificar amb punts marca de la casa un monument a la màxima que diu que la millor defensa és un bon atac. El seu rival no va saber tancar el primer parcial en el moment adequat, amb 5-3 i servei, i això, contra el balear, és imperdonable.

El primer set, clau

Res ni ningú el van aturar fins a aconseguir invertir la situació i emportar-se per 7-5 el primer set. Es va treure la soga del coll que havia dissenyat Federer amb tirs arriscats i va passar a marcar el tempo del partit. Tant, que va ser capaç d'aprofitar el desconcert del suís -"Per què no he tancat el primer set quan tocava?", es devia preguntar, veient els gestos i la cara que feia- per trencar-li el servei a la primera oportunitat. Semblava que havia posat la directa a base de dretes enverinades sobre el revés de Federer, que començava a flaquejar, però el suís -per alguna cosa ha estat 285 setmanes al número 1 mundial-, encara tenia alguna carta amagada.

La va mostrar al 5-4 del segon set, quan va trencar el servei de Nadal. Tot es va igualar i fins i tot la pluja va ser incapaç de contenir l'emoció. Quatre gotes van condemnar el partit a una suspensió momentània quan Nadal ja tenia a tocar el segon parcial. Fins i tot havia desaprofitat una bola de set. En tornar dels vestidors, cap dels dos va cedir i ja es veia que la cosa acabaria, sense remei, al tie-break . Allà Nadal va fer una classe magistral d'actitud i lluita que fins i tot el públic de París, entregat a la causa de Federer, es va veure obligat a aplaudir. Dos sets a zero, final encarrilada i el suís condemnat a fer meravelles per ressorgir de les pròpies cendres.

La reacció del suís

I a fe que ho va intentar. Si algun tenista podia fer-ho, era ell, un superdotat del tenis. Així ho va demostrar a les acaballes del tercer set, quan va destapar el seu pot de les essències per col·locar un 7-5 que obria un nou escenari, un quart parcial en què Nadal havia de recuperar la disciplina espartana de cops profunds per allunyar el suís de les zones de perill. No hi ha jugador al món capaç d'inhabilitar les estratègies dels rivals com el balear, que al que seria l'últim set del partit va impartir una lliçó de constància i arrelament a la pista. Com un robot, Nadal és dels que no acostuma a equivocar les decisions. De fet, totes les que va prendre en fases decisives van ser correctes. I si no van prosperar totes va ser perquè davant hi tenia una llegenda que el va obligar a desplegar el seu millor repertori.

Amb un Federer desdibuixat i un Nadal que ja tenia agafat el partit pel ganyot, l'agonia del suís al quart set va durar relativament poc. Tant com va trigar el balear a posar el definitiu 6-1 al marcador. Un resultat que li atorga el sisè Roland Garros i el desè títol de Grand Slam. Només 5 jugadors en tenen més que ell, i de ben segur que, segons després d'aixecar-se de la terra vermella de París, Nadal ja té al cap superar-los a tots. També a Federer, el primer de la llista amb 16 grans corones. El balear, amb 25 anys acabats de fer, ja pot ser considerat una llegenda del tenis i de l'esport, i no hi ha res que faci pensar que s'hagi d'aturar fins a ser el millor jugador de la història, almenys pel que fa a títols de Grand Slam. O és que algú dubta que es calmarà fins a superar les 16 corones de Federer?

stats