BarcelonaNani Roma (Folgueroles, 1972) és el rival a batre en aquest Dakar. Després d’haver guanyat el ral·li en cotxes per primer cop, aquest 2015 vol repetir el triomf per poder tornar a lluir el dorsal 300, el que es reserva als campions en quatre rodes.
¿El dorsal 300 és una responsabilitat o un honor?
Penso que és el fet de dir que això ja ho vaig fer jo l’any passat. Poder-lo lluir és un honor, una satisfacció. Comencem de zero i hem de deixar de pensar en el passat: hem de pensar en el present. El Dakar és el dia a dia.
Veig que no et canses de guanyar...
Ningú se’n cansa. Sempre hi ha reptes nous. Aquest any hi ha marques noves, el repte de repetir triomf... Per guanyar sempre trobes incentius!
Si guanyessis aquest any, ¿el triomf seria més especial?
Cada victòria és especial, però no sé si ho serà més o menys la pròxima. No penso en aquell moment. Penso a fer bé les coses i en el dia a dia.
Aquest any es recupera l’etapa marató. Això genera intranquil·litat?
La intranquil·litat hi és! No tindrem mecànics ni rodes... i, a sobre, en altura! Serem tot el dia entre 3.000 i 4.000 metres, així que no serà fàcil.
¿Heu fet classes de mecànica per anar més preparats?
Hem desmuntat i muntat el cotxe, sobretot les peces que són més fàcils de canviar. Ara, si trenquem un canvi allà dalt, ens hi quedarem a viure! Però tenim molts cotxes al darrere que ens poden ajudar si trenquem els canvis.
Ser el líder és el que comporta, que els altres de l’equip t’ajudin.
En principi, és relatiu. Si fas bé les coses i lluites pels primers llocs, sí, però si el primer dia perds una hora, llavors passes tu a ser l’ajudant.
Parlaves de marques noves. Hi arriba Peugeot i es consolida Toyota.
Són molt bons! Peugeot sap fer cotxes i tenen pilots molt bons, sobretot l’Stéphane [Peterhansel] i el Carlos [Sainz]. I de Toyota se’n parla poc, però a mi em fa por perquè els han tret pes i a nosaltres ens n’han donat, i tenen més motor.
Ets el principal rival d’ells, i també el teu! Com és l’autosuperació?
És intentar fer les coses bé, estar concentrat cada dia i després pensar en els altres. Sabem que podem guanyar perquè ja ho hem fet un cop. Si pensem massa en els altres potser no ens en sortirem.
Com es creen els futurs Nani?
Costa molt. El món del motor necessita molts diners per començar. Per guanyar el Dakar has d’haver fet abans molts raids i això també costa diners. Jo vaig començar a poc a poc però després vam formar un equip amb Repsol de gent molt jove. Ara el patrocini aposta a carta guanyadora, busca retorn immediat, i això a la gent jove li costa. Si no ajudem els joves, potser això d’aquí uns anys ho pagarem.
Vosaltres us aneu fent grans...
Les motivacions han canviat. Els nanos veuen els campions quan pugen al podi però no veuen tot el que han fet abans per arribar-hi. S’han perdut els valors. Jo trauria el repartiment de premis. A mi m’agrada el moment de travessar la línia de meta. Després poses primera i marxes i el que has aconseguit ja és passat.
