L’ALTRA MIRADA

“Ni som princeses ni necessitem ser salvades”

L'equip Massi-Tactic és pioner a Catalunya a l’UCI Women’s Team, la màxima categoria del ciclisme femení en ruta en l’àmbit mundial

“Hem treballat de valent per ser on som. Fa vuit anys vam crear el primer equip femení de ciclisme i no ens hem aturat. Podem dir, ben orgullosos, que som l’únic equip català UCI en totes les modalitats”, resumeix Sergi Güell, el president del Club Ciclista Baix Ter, fundat el 1990, i que presumeix de la seva obra mestra: el Massi-Tactic, pioner a Catalunya a l’UCI Women’s Team, la màxima categoria del ciclisme femení en ruta en l’àmbit mundial, liderat en la direcció esportiva per Àngel González i Jose Pedrero. “Esdeveniments així reforcen la nostra lluita i ens ensenyen que anem en la direcció correcta. Cap pas és petit”, diu Belén López, onze cops campiona d’Espanya i amb experiència a la categoria.

López és una de les onze corredores del conjunt gironí, un bloc amb participacions en Campionats del Món, podis en Copes d’Espanya, presències amb la selecció espanyola i una ambició inacabable. “El nivell de compromís i la idea de futur que tenim ens fan més fortes i ens permeten trepitjar terreny ferm, sense promeses que no es puguin complir. L’objectiu és créixer a llarg termini”, admet. Com que l’equip és novell, no té prou punts -s’ha d’estar entre els quinze primers- per participar en l’UCI WorldTour, el primer nivell. El Massi-Tactic aprofitarà les invitacions per competir en dues proves: al maig, a Biscaia, i al setembre, a la Vuelta de Madrid. Durant la resta del curs, entre febrer i setembre, participarà en el calendari UCI femení, el segon esglaó -s’estrena el dia 10 a la Volta a la Comunitat Valenciana-, i en la Copa d’Espanya i la Copa Catalana. “El més important és tenir clar per què fas el que fas i si realment és viable”, diu López, que afegeix: “Afrontem l’any amb tota l’energia possible. Quan s’acabi, ens asseurem i l’analitzarem: farem autocrítica, buscarem els punts a millorar i reforçarem el que hàgim fet bé”.

López va ser professional el 2008, l’any en què Sofía Barriguete, que s’estrena com a sub-23, va començar a pedalar. “Soc conscient de les dificultats, però poder absorbir tants coneixements és prou valuós. Vull esbrinar fins on puc arribar, mesurar les meves capacitats i descobrir els límits”, diu Barriguete, a qui l’ajuda de les companyes li permet moure’s millor sobre la bicicleta: “Detecten les estratègies i la visió de cursa, si una fuga és bona o no arribarà a la meta. A mi em costa i fins que no acumuli errors no ho tindré per la mà”.

Barriguete estudia enginyeria informàtica. “No és impossible compaginar-ho: quan ho vols fer ho fas, costi el que costi”. Les velocistes dediquen una mitjana de deu hores setmanals a entrenar-se. “Vaig corrent a tot arreu: a classe, al tren, a casa... Sobretot a l’hivern, que es fa fosc de seguida i et resta hores de bicicleta, perquè és perillós sortir segons a quina hora”, continua. A les aules de secundària hi trobem López, professora de biologia i geologia. “T’has d’organitzar bé per poder encabir-ho tot i trobar estones per als descansos”, confirma.

López recorda que encara queda molta feina per fer. “Necessitem tenir oportunitats per continuar traient el cap i gaudir del nivell que desitgem. Malauradament, això no s’aconsegueix en un any”. L’andalusa és esportista d’alt rendiment, cosa que li permet gaudir de llicències per poder competir. “He de moure la paperassa amb moltes setmanes d’antelació perquè no se’m denegui el permís, però per venir a la presentació no en vaig tenir perquè no era cap cursa i vaig haver de demanar un dia de festa a la feina sense salari”. La resistència no és només al damunt de la bicicleta, com afirma la tarragonina Mireia Benito, una de les ciclistes que ja corrien a l’entitat el curs passat. “La societat encara és masclista. Ni som princeses ni necessitem ser salvades, només demanem tenir les eines adequades per ensenyar la nostra valentia”. El Massi-Tactic és un pas més.

Més continguts de