Ni la pluja salva Djokovic de l’eliminació a Wimbledon

BarcelonaSam Querrey va protagonitzar la gran sorpresa de Wimbledon. Amb un servei tirànic (31 aces ), el nord-americà va sobreviure als paranys de Novak Djokovic, que amb la seva eliminació trenca una ratxa de 30 triomfs seguits en Grand Slams. El serbi, incapaç de trobar el seu joc, sempre va fer la sensació de sentir-se molt incòmode. Ni la pluja, que va obligar a suspendre el primer acte, va salvar el teòric favorit. I és que Nole ja havia sobreviscut divendres a un duel en què va anar a remolc des del principi i que perdia per dos sets a zero (7-6, 6-1, 3-6 i 7-6).

Però això és Wimbledon. El clima londinenc i les condicions d’una superfície que, més que cap altra, castiga els errors i els dubtes. Com els de Djokovic, que va amenaçar amb la remuntada sense merèixer-la de veritat. En la represa, però, el que va canviar va ser Querrey. Mentre divendres va saltar a la pista sense tenir res a perdre, ahir semblava tenallat per l’obligació de guanyar. La conseqüència, un 4-0 per a Nole, que encarrilava el tercer parcial just abans d’una altra suspensió per pluja. De tornada, el canoner va deixar anar més el braç i va endur-se el duel en un quart set molt mental. El número u, lluny del nivell habitual, va viure una lluita interna per mirar de treure els seus cops dominants. Malgrat tot, intentava contagiar incomoditat a Querrey, que va salvar molts punts de 'break'. Per fortuna seva, el servei acudia al rescat cada vegada. I Nole, tot i el crit de ràbia del sisè joc, es mantenia descentrat i es mostrava desconcertant. Tot i així, va fer el trencament i va tenir servei per tancar el set (amb 5-4), però altre cop els errors el van condemnar. Com en el tie-break, desaprofitant avantatges (2-0 i 3-1) per deixar el desenllaç en mans de Querrey, 41 del món i protagonista del torneig.

La caiguda del campió vigent eleva les opcions d’Andy Murray, botxí de Millman (6-3, 7-5 i 6-2), i de Roger Federer. El serbi és el primer en l’era Open (1968) que encadena 30 victòries de Grand Slam. Feia set anys que no queia tan aviat en una gran cita (3a ronda a Roland Garros del 2009) i trenca amb l’aura d’invencible que li donava opcions de guanyar els quatre Grand Slams el mateix any. Haurà d’esperar.

De moment, el que es torna a trencar és la tradició de descansar el Middle Sunday. Aquest diumenge Wimbledon veurà tennis per quart cop a la història després de les edicions de 1994, 1997 i 2004.