Valentino Rossi: "No estaré al cent per cent per guanyar curses fins d'aquí cinc o sis mesos"

És el gran protagonista de la concentració d'hivern dels pilots de Ducati i Ferrari a Madonna dil Campiglio, concentració coneguda com el Wrooom. La seva presència eclipsa fins i tot la de Fernando Alonso. Alliberat del contracte amb Yamaha, dilluns Valentino Rossi (Urbino, 1979) va aparèixer vestit de vermell per primera vegada. Això sí: la gorra groga no li treu ningú.

L'any passat, aquí al Wrooom, Fernando Alonso va dir que Ferrari seria el seu últim equip. Ara ja ets un pilot de Ducati a tots els efectes i pots ampliar encara més la teva llegenda, si més no entre els tifosi italians. També serà el teu últim equip?

Espero reeixir amb la Ducati com ha fet Alonso amb Ferrari. Però m'ho hauré de guanyar. He de treballar, millorar la moto, avançar, i tornar a ser competitiu. Qui ho sap, si serà el meu últim equip? Qui ho sap si Ferrari serà, de debò, l'últim equip per a Fernando? Per l'edat que tinc, encara disposo d'un recorregut prou llarg per davant, quatre anys més pel cap baix. I espero fer-los amb Ducati.

Com et trobes físicament? T'has refet de les lesions de la temporada passada?

Em pensava que estaria més bé. Encara tinc problemes a l'espatlla com a conseqüència de la caiguda que vaig tenir fent motocròs en la pretemporada. El mal a la cama, després de l'accident a Mugello, ja ha desaparegut. Però ara encara necessito agafar força i, sobretot, confiança. Espero estar en forma per al primer Gran Premi de l'any.

Si no estàs al cent per cent en els primers entrenaments de la temporada a Malàisia, com pots esperar poder treure conclusions per a la posada a punt de la moto?

Els tests a València, a finals de l'any passat, van anar bé com a primer contacte amb la Desmodedici. Però encara no tinc una mobilitat absoluta a l'espatlla dreta, i això em condiciona bastant. Ara estic fent una lluita contra el temps. He de treballar amb calma. Em cal agafar força, perquè després de l'operació vam veure que tenia l'espatlla molt pitjor. Semblava una caiguda sense importància, però no. Era més greu del que pensàvem tots inicialment.

Quan creus, doncs, que estaràs realment a punt per guanyar curses?

Tingues en compte que em van tallar tres tendons. Això requeria entre cinc i sis setmanes de cicatrització. I ara estic en el procés d'agafar força. Per això no esquiaré aquí a Madonna, ni tant sols podré fer la cursa amb cotxes i karts sobre gel de divendres. És una llàstima perquè em feia il·lusió enfrontar-me a Alonso! No estaré a punt fins a l'abril o el maig, segurament.

Quina relació tens amb Fernando Alonso?

El vaig conèixer l'estiu passat, una tarda que vam coincidir a les instal·lacions de Ferrari, i ara l'he trobat aquí, però no hem parlat gaire encara. Em sembla un noi molt simpàtic i professional. Em va saber molt greu que no pogués guanyar el títol de campió de Fórmula 1 la temporada passada, perquè penso que se'l mereixia. Confio que pugui provar un dia la Ducati, i que jo pugui repetir al volant del Ferrari. Vull que guanyi el campionat d'enguany, per ell, i perquè tinc molta amistat amb Stefano Domenicalli. I, a més, jo sóc ferrarista de cap a peus! I de l'Inter! Això, fins a les últimes conseqüències! Em va agradar molt quan us vam guanyar, al Barça, l'any passat a la Lliga de Campions... He, he, he. Per cert, felicitats per la Pilota d'Or de Lionel Messi. Realment se la mereix. És el millor jugador del món.

Enguany és com si haguessis marxat de l'Inter de Milà per fitxar pel Milan...

És una manera de veure les coses. Ducati és un gran equip, i sé que junts podem fer moltes coses. I tot això no crec que passi mai amb el Milan! Quan vas marxar d'Honda, vas guanyar, l'any 2004, el teu primer Gran Premi amb la Yamaha, una moto que fins llavors semblava poc competitiva. És impossible repetir aquella gesta aconseguida a Sud-àfrica quan comenci la temporada al circuit de Qatar?

Oh, i tant! La Ducati d'avui és molt millor que aquella M1. Però jo sóc pitjor. Tinc 32 anys, sóc un vell! I, quan et lesiones en aquesta edat, com m'ha passat, la recuperació no és tan fàcil com quan tens vint-i-pocs anys. Hauré de tenir paciència, i espero que els meus seguidors també en tinguin.

Et va costar prendre la decisió de deixar de córrer per Yamaha per anar a Ducati?

A començaments de temporada ni m'ho plantejava. De fet, creia que acabaria la carrera amb Yamaha. Però a mesura que va anar avançant l'any i anava parlant amb la gent de Ducati, ho vaig veure clar. Va ser una decisió reflexionada, gradual. Entenc que Yamaha hagi apostat per Lorenzo. És molt jove, molt bo, i té un futur molt ampli per davant. Estava molt fort, i jo no. Me n'havia d'anar.

El títol de campió aconseguit per Jorge Lorenzo, sense tu a la pista, té menys valor?

En absolut. Jorge ha guanyat el campionat amb tot el mèrit. D'acord que jo no he estat en totes les curses, i que ell ha tret profit d'algunes caigudes d'en Dani Pedrosa, però això no li treu gens de mèrit. Enguany és el gran favorit del campionat. Ell, i Stoner, sempre que Stoner s'adapti a l'Honda i aprofiti el gran motor que té, però haurà de ser més constant, ja que en Jorge no acostuma a fallar. Casey va ser el millor pilot amb la Ducati perquè després de quatre anys coneixia molt bé la Desmosedici. Ara s'haurà d'acoblar a l'Honda, on també es trobarà Pedrosa, a qui no em de deixar de banda.

Tindràs com a company d'equip un pilot com Nicky Hayden. També hi haurà un mur al box per separar-vos, com vas exigir amb el mallorquí?

La separació era virtual. Jo havia de protegir la meva feina. El 2006 i el 2007 vaig fer molta feina amb aquella moto, i hi havia problemes de relació que s'arrossegaven feia temps. En Jorge era un rookie a la categoria, però en Nicky no ho és, i coneix molt bé l'equip Ducati. Té bona sintonia amb la moto. M'hauré de refiar de la feina que fem plegats per evolucionar-la i fer-la encara més competitiva.

Amb tot el que vas patir la temporada passada, no et vas plantejar en cap moment retirar-te?

Sé que alguns pilots potser ho haurien fet. Però jo em sento molt jove i amb ganes, encara. No m'ho vaig plantejar.

Et penedeixes de no haver-te aturat després de tenir l'accident de Mugello?

Si ho hagués fet, hauria guanyat el temps que ara em fa falta. Després de l'accident que vaig patir al circuit de Mugello em podia haver operat també de l'espatlla, però vaig estar aturat molt de temps i no tenia ganes de quedar-me a casa. Potser m'hauria d'haver perdut les quatre o cinc últimes curses de l'any, i haver passat en aquell moment pel quiròfan, però volia acabar bé amb Yamaha.

Quin ha de ser, doncs, el teu llibre de ruta ara?

Primer he d'intentar agafar força, per poder tornar a ser competitiu. Després, provar de guanyar alguna cursa amb la Ducati, i més tard ajudar Filippo [Preziossi, el responsable tècnic de la marca italiana] perquè la moto faci un pas endavant. Hem de repetir el que vaig poder fer amb la Yamaha. Per què no?

L'objectiu, doncs, no és tornar a guanyar qui defensarà aquesta temporada el títol de campió del món, Jorge Lorenzo?

D'entrada, no. Primer m'he de reforçar jo, després he d'aspirar al podi, més tard a alguna victòria de Gran Premi, i al final, ja ho veurem. Però sé que serà un any molt difícil per a mi. De fet, encara em costa molt reconèixer-me, vestit així, vermell de dalt a baix. Fixa't si en tinc, encara, de feina a fer per davant abans de pensar a guanyar en Jorge...