“Només tenim un pla, però en tenim un”

Barcelona“Durant els quatre primers dies amb Svetislav Pesic no vam entrenar l’atac. Només vam treballar la defensa i això dona una pista clara al jugador de cap on vol anar l’entrenador. Vam treballar molt el sistema defensiu i les transicions. Quan un entrenador ho té tan clar, el jugador també. O defensàvem o no guanyaríem. O defensàvem o jugaria un altre company. Això ens va portar a fer més bé les coses en defensa. Després Pesic va confiar en el nostre talent ofensiu. Ens va donar llibertat i va apuntalar quatre coses que ja teníem. A partir d’aquí ens va demanar que prenguéssim decisions, que no dubtéssim i que no féssim dubtar els companys. Ens va convidar a seguir la nostra primera intuïció. Si no ens equivocàvem, ens equivocàvem. Això és bàsquet, tothom s’equivoca. L’equip que s’equivoca menys guanya els partits. Tenir la simplificació tan clara és el que ens va ajudar”. Pau Ribas resumeix amb aquestes frases la metamorfosi del Barça Lassa, que aquesta tarda (18.30hores, #0) disputa el clàssic. L’equip blaugrana arriba al partit contra el Madrid animat per les dues victòries contra l’UCAM Múrcia i l’Estrella Roja, dos rivals que no van poder superar els 55 punts, però conscient que l’etern rival, tot i el títol de la Copa del Rei i la baixa de Luka Doncic, continua estant un esglaó per sobre. El vestidor culer, però, se sent amb arguments per discutir-li la victòria.

“El primer dia em va preguntar que de què volia jugar, de base o d’escorta. Li vaig contestar que m’era igual. I després em va dir: «No, jo et pregunto en defensa». Llavors és quan t’agafa. Li vaig dir que d’escorta perquè no és tan exigent. Ell et fa constantment aquest tipus de preguntes mig en broma mig seriosament, però sap perfectament per què ho fa i vol que tu ho entenguis. El missatge és: «A mi m’és igual de què juguis, però vull que defensis»”, reconeix Ribas.

“Més directe, més concret”

Pesic no diu coses gaire diferents de les de Sito Alonso, però el resultat sí que canvia molt. “Cada dia deixa anar les tres o quatre idees seves. Les diu en una reunió personal o en l’entrenament. Cada entrenador és diferent. Pesic és més directe, més concret. La seva experiència li fa saber què ha de dir i en quin moment. Quan durant el partit contra l’Herbalife Gran Canària Marcus Eriksson ens va ficar cinc triples tothom estava pensant com evitar-ho. Enganxar-nos més a ell i coses així. Quan vam arribar al vestidor, Pesic ens va donar la instrucció contrària: ens estàvem veient obligats a ajudar perquè l’un contra un que s’estava fent sobre el base no era correcte. El problema no és que estigués sol sinó que havíem d’ajudar i llavors es quedava sol. Són detalls que ajuden l’equip”, resumeix Ribas. El jugador suec, per cert, no va anotar cap triple durant la segona meitat.

El serbi ho resumeix al seu estil. “Només tenim un pla, però en tenim un. No en tenim cap altre. Només n’hi ha un, encara que tothom el sàpiga. De vegades és millor tenir un pla dolent, però tenir-ne un”, sentencia el tècnic, que s’ho juga tot al treball defensiu.