LA PISSARRA DEL MUNDIAL

Noruega i l’ombra allargada D’Ada Hegerberg

Fa dos anys que ha construït un equip fort sense la Pilota d’Or

“Ino juga Ada Hegeberg, que se suposa que és la millor”. Segurament ho deveu haver sentit dir -o fins i tot ho podeu haver dit- en algun dels partits de Noruega. Cadascuna de les actuacions de l’equip de Martin Sjogren és revisada des de l’absència de la davantera de l’Olympique de Lió, que fa dos anys va decidir que no jugaria més amb la selecció perquè la Federació no apostava prou per l’equip femení. Passen els partits i continua sent difícil no imaginar com seria aquesta Noruega si hi jugués la flamant Pilota d’Or. Avui s’enfronta a Anglaterra (21 h, Gol) i tornarà a plantejar-se la mateixa qüestió: no hi és Ada Hegerberg; com seria l’equip amb ella?

És injust, però és inevitable preguntar-s’ho. O, almenys, jo admeto que no me’n surto. No es tracta de trobar culpables de la situació. En tot cas, es tracta de no convertir en víctimes les que no ho són, que són les que sí que juguen aquest Mundial. I, certament, per mèrits propis Noruega es fa mirar. Juga un futbol obertament ofensiu i amb un ritme molt alt, i s’ha plantat als quarts de final acumulant arguments per pensar que pot arribar a sorprendre la tercera classificada del rànquing FIFA, Anglaterra. Ja van fer patir França a la fase de grups i tenen un grapat de jugadores molt perilloses.

La que més brilla és Caroline Graham Hansen, fitxatge estrella del Barça abans del Mundial. L’exatacant del Wolfsburg és segurament la jugadora més desequilibrant del torneig, sobretot quan arrenca en cursa i agafa velocitat. Els seus eslàloms van fer miques la defensa australiana i han anat esquerdant, d’una a una, totes les defenses del Mundial. Alliberada d’un rol que la tenia més com a assistent de l’estrella que com a estrella, ha acabat d’explotar. Ella, amb Herlovsen en punta batallant-ho tot entre centrals, més Guro Reiten i Karina Saevik des de la segona línia, són quatre peces que irrompen amb ferocitat i són imparables. Finalitzen totes les jugades. Generen ocasions des de la pilota aturada. Són ràpides i resistents. Ho tenen tot.

Amb Hegerberg tindrien més coses? ¿O és precisament perquè ella no hi és que s’ha generat aquest esperit d’unió? És difícil respondre a aquesta qüestió sense conèixer el vestidor. El que transmet aquesta Noruega és cohesió, és energia positiva. Els gols se celebren amb la banqueta o amb les suplents, que també piquen de mans amb les titulars quan s’arriba al descans. Grup, grup, grup. L’última participació de Hegerberg amb Noruega no va ser gens bona. L’equip va perdre els tres partits de la fase de grups de l’Europeu del 2017. Al Mundial anterior, al Canadà el 2015, va caure a vuitens precisament contra Anglaterra. Hegerberg va marcar dos gols contra la Costa d’Ivori i un davant de Tailàndia, però no va poder pesar ni contra Alemanya ni contra Anglaterra. Noruega juga sense ella empesa per la necessitat de demostrar que no l’enyora gens. I aquesta força és el millor motor extra. Un punt de llum, sense ombres.

Més continguts de