23/09/2012

Oasi assembleari

2 min
Els socis compromissaris aixequen majoritàriament el seu vot afirmatiu durant l'assemblea, que va durar més de sis hores.

Se n'ha sortit. Si fem cas dels esdeveniments de les sis hores eternes d'assemblea, el mandat ha entrat en una fase de certa estabilitat. Rosell va aconseguir presidir la seva primera reunió d'aquest tipus sense convulsions. L'acció de responsabilitat, Qatar (des d'ahir tenim confirmat que és bastant més que un patrocinador de la samarreta) i la grada d'animació van remoure els contactes inicials amb l'òrgan sobirà del club. Tan plàcid es preveia el pas de les mesures de la junta que es va permetre el cop d'efecte d'anunciar que no hi haurà increment del preu dels abonaments en quatre anys. Només l'ovació posterior a l'anunci i la consternació en descobrir que Leticia Sabater és catalana, de dretes i antiindependentista (transmesa via boca-orella al recinte) van generar alguna alteració en l'oasi. Fins i tot el director general es va permetre una petita becaina a la part final.

Pel que van sentir el miler de persones de la sala, el pla estratègic o el full de ruta que el consell directiu va fabricar en dos dies de convivències a l'Empordà consisteix bàsicament en la transformació del patrimoni. O nou Camp Nou o remodelació. El debat existeix, també internament, i el poder del club ha decidit apuntar-se a la moda de la cessió de sobirania i apostar pel referèndum. Avancem cap a un escenari en què el soci del Barça serà cridat a les urnes amb més d'una opció sobre la taula perquè prengui la decisió. I si el pla estratègic és la transformació del Camp Nou, la paternitat del procés correspon a Javier Faus. Vam sentir les explicacions dels quatre vicepresidents, però només Faus va explicar alguna cosa estratègicament substancial. La participació de la resta va semblar correspondre a equilibris interns en algun cas i en d'altres a mastegar el famós minut de glòria sota els focus.

L'assemblea va esmenar un error de fa molt de temps. Sandro Rosell i el seu equip directiu van assumir el poder amb el compromís de despolititzar el club. Era un moviment tàcticament intel·ligent si fem cas a l'ambient que es respirava en els últims mesos del mandat Laporta i es va visualitzar amb una visita al president de la Junta d'Extremadura que va trepitjar algun ull de poll en sensibilitats més o menys nombroses en el món culer. Poca gent podia calcular que només un parell d'anys més tard seria la societat catalana la que es polititzaria. El que ahir va proclamar el compromís del Barça amb la catalanitat i amb el dret dels pobles a decidir el seu futur és, ni més ni menys, que el president del Barça. No ha fet cas de les veus que li han aconsellat mantenir un perfil baix.

El Barça ha crescut connectant sempre amb els sentiments i els anhels de la comunitat nacional a la qual pertany. Es va fer gran quan en plena dictadura va fer seus els valors democràtics i del catalanisme, mentre altres institucions s'amagaven sota un perfil baix. Les paraules del president del Barça al final del seu discurs connecten amb aquesta tradició. Reconnecten amb el "més que un club".

stats