Oi que no, Pep?
Pep Guardiola, per experiència i per observació, és més bon sociòleg del barcelonisme que entrenador de futbol, que ja és dir. Una hora després de l'eliminació davant del Chelsea i amb la frustració als ulls, va agrair i va valorar la reacció de l'afició del Barça després de perdre, en tres dies, una Lliga que ens començava a fer ensalivar i una Champions que, de retop, ens castiga a jugar dos títols menys la temporada que ve. El sociòleg sabia, perfectament, que aquells aplaudiments, l'absència de xiulets i els càntics de "ser del Barça és el millor que hi ha" eren una novetat en el tarannà de l'aficionat.
Però abans que ens féssim il·lusions i teoritzéssim gaire sobre el canvi de caràcter de l'abonat a l'estadi, Guardiola va tornar a demostrar que ens coneix com ningú. "Estic molt content per aquest comiat però no triguem gaire a guanyar, perquè si no…" La va clavar. Els resultats manen. I en el futbol, com en la vida, no sempre guanyen els bons. Sí, però, que jugar com els àngels, com fa quatre anys que juga aquest equip, ha de portar, apodícticament, a aixecar títols sovint. Mentre això passi, tranquils. L'afició continuarà animant l'equip i estant orgullosa dels jugadors, i dels valors de protestar poc, i d'avergonyir-nos del nostre jugador que fa massa comèdia o del que no sap perdre i etziba una puntada al rival. Són models (els del futbol atractiu i basat en el planter) que, ara mateix, ens sembla que han vingut per quedar-se al Barça. Per tal que no es fongui, però, caldrà anar-ho conreant amb títols.
A la vida he assistit a alguns funerals de bones persones en què, en acabar l'acte, s'ha aplaudit la retirada de la caixa de fusta de la capella. L'ovació del Camp Nou als seus jugadors, tant la nit del Madrid com la del Chelsea, m'hi va fer pensar. El càntic culer, però, no va ser el reconeixement a la vida honorable d'un difunt sinó, més aviat, l'agraïment per l'esforç, per tanta felicitat generada durant tant temps i, també, un vot de confiança. Allò que a l'Església en dirien "l'esperança de la ressurrecció". Més que esperança, la certesa que aquest cicle no s'ha acabat. Amb la renovació de Guardiola, la recuperació del golejador lesionat, dos fitxatges estratègics i unes vacances que han de fer recuperar la gana i les cames fresques a les estrelles, aquest equip té camí per recórrer durant molts anys. Amén.
I als que, des de les TDT de Madrid, vaticinen cíclicament, interessadament i obsessivament el nostre fi de cicle, no els pensem donar tant plaer. Oi que no, Pep?
