"Al Manchester United vinc amb molta il·lusió i ganes de rebentar-ho"

BarcelonaDes del sofà de la seva nova casa, Ona Batlle despenja la videotrucada. Fa poc més d'una setmana que va arribar a Manchester després d'acceptar l'oferta del club red per formar part de les seves files a partir de la setmana que ve. En aquests pocs més de set dies s'ha començat a adaptar a un món, com ella confessa, totalment diferent.

Com vas començar a jugar a futbol?

M'agrada molt recordar això perquè el futbol em ve de família. Quan tenia cinc anys jo feia patinatge artístic –sí, jo tampoc m'ho imagino ara– i jugava a futbol amb el meu germà al pati de casa de la meva àvia, que és on vivíem llavors. Un dia vaig dir a la meva mare que volia ser com el meu germà, que volia jugar a futbol. Ho van intentar, però com que era molt petita encara no m'hi vaig poder apuntar. Van passar sis mesos i ja vaig complir els sis anys i llavors, finalment, m'hi van apuntar.

Vas començar a Vilassar i després que et seleccionés la Federació Catalana, el Barça es va fixar en tu. Com ho vas viure?

Ho recordo una mica borrós. Jo jugava amb nois però de tant en tant anava a ajudar les noies. Un dia van fer una convocatòria de Sub-12 de la selecció catalana i eren unes 50 noies... i jo vaig ser la 51 perquè com que jugava amb nois no s'havien fixat amb mi. Em van veure i em van agafar a Sub-12, i allà és on em va veure el Barça. Van parlar amb els meus pares i els van dir que volien que ho provés, que era candidata a poder estar en el club.

¿Ho vas tenir clar que hi volies anar?

Els meus pares dubtaven perquè, esclar, ells deien que potser a mi m'anava millor seguir amb els nois fins que pogués. Ells m’ho van preguntar i jo vaig tenir una conversa amb el meu pare. És súper xula aquesta conversa i la recordo molt. El meu pare em va dir: “Jo deixo de fumar si tu vas al Barça. Aquesta serà la meva última cigarreta si tu vas al Barça, ho fem així”. I així va ser. Quan se't presenta una oportunitat com aquesta has d'aprofitar-la.

Com van ser els anys a la Masia?

Estava una mica desubicada. Jo mai havia estat en un vestidor amb noies. Sempre estava amb nois i era la que se n’anava, ja que no em canviava amb ells. Va ser tot una mica estrany. Era una cosa molt nova per a mi. Un club tan gran, tot noies… La veritat és que va ser tot molt diferent.

Els valors a Can Barça sempre es diu que són molt importants. ¿Tu això ho has viscut?

Totalment. Tu quan jugues en un club tan gran hi ha uns valors i els has de respectar. Has de saber portar aquest escut. Cal estar a l'altura del club en el que estàs. Vaig aprendre a ser més professional. Quan representes un club que és tan gran i representa tantes coses tu has de tenir aquests valors. En el Barça això ho vaig aprendre des d’un inici. Gràcies a ells soc qui soc ara.

Per què decideixes marxar al Madrid CF?

Jo volia ser ja futbolista de Primera Iberdrola i la veritat és que quan va arribar l'oferta no m’ho vaig ni pensar. Podia seguir entrenant amb el primer equip al Barça però tenia dinàmica del B. Estava convençuda que jo volia ser jugadora de Primera Divisió i llavors vaig escollir aquest camí i no me'n penedeixo per res. Tot el que he viscut fora del Barça des de llavors ha sigut un espectacle. Vaig arribar al Madrid i va ser un canvi a una vida una mica més professional, ja no només és canviar de Segona a Primera sinó el fet d'anar-me'n fora sola sense els meus pares.

En només un any vas canviar d'equip i vas marxar al Llevant. Per què?

Estava molt a gust al Madrid. Sempre em van tractar com una més sent de les més petites. Però jo volia alguna cosa més professional. Quan tu creus que toca canviar, és el moment. Se’m va presentar el Llevant amb el seu projecte i no vaig dubtar. Sí que és cert que vaig tenir una mica de por. Em van presentar un projecte amb unes jugadores top i esclar… Jo soc molt competitiva, m’encanten els reptes. Em volia guanyar el meu lloc i vaig fer-me veure.

Vas estar dos anys allà. ¿El teu paper va anar canviant?

Vaig arribar just quan tenia el Mundial Sub-20 i allà em vaig lesionar. Vaig pensar: “Mare meva, la que em ve a sobre”. Jo considero que el meu primer any no té res a veure amb el segon any. El primer any va ser una mica adaptació i agafar el ritme. La sensació del segon any no té res a veure. Considero que ha sigut el meu any. És quan he explotat com a jugadora. Del que he après, madurat i millorat en cap any anterior he tingut aquesta sensació.

Per què vas decidir marxar al United tenint el protagonisme que tenies al Llevant?

Jo soc de reptes i sempre he tingut en ment jugar a l’estranger. Sempre m’ha cridat molt l’atenció la lliga anglesa. És un canvi molt gran i ho estic vivint molt diferent del canvi que vaig tenir quan vaig anar a Madrid i a València. És una cosa que sempre he volgut fer i era un objectiu a la meva vida. Considero que cada persona ha de millorar dia a dia i jo milloro amb grans reptes. Aquí milloraré molt i vinc amb moltes ganes i il·lusió i amb ganes de rebentar-ho.

Com va arribar la proposta?

Ells es van posar en contacte amb el meu representant. Vam fer un Zoom i la veritat és que la idea i les coses clares que tenia Casey em van agradat molt i em va transmetre moltes ganes i energia. El pla que té ella de desenvolupament i millora dia a dia em va motivar molt perquè m’agrada que una entradora sigui tan exigent.