GIRONA FC
Esports 26/07/2019

Optimisme moderat en la planificació d’un Girona dissenyat per a l’ascens

Els blanc-i-vermells tindran un mes d’agost frenètic perquè hi ha moltes operacions pendents

Jordi Bofill
3 min
Juan Carlos Unzué, entrenador del Girona

GironaDes dels despatxos de Montilivi no volen saber res que no sigui pujar a Primera en el primer intent. La planificació esportiva de Quique Cárcel només camina en aquest sentit, i les incorporacions fetes aquest estiu demostren que el Girona serà un clar candidat a lluitar pel seu retorn a la màxima categoria. Pablo Maffeo, Samu Saiz o Marc Gual, per citar tres dels reforços, eren peces que el club també volia si hagués continuat a l’elit. Que vesteixin els colors blanc-i-vermells tot i el descens és una demostració de força.

Ara com ara, la principal feina és la de trobar sortida a aquells futbolistes que no encaixen dins el projecte. Sobretot, per intentar reduir la nòmina d’efectius de què disposa Juan Carlos Unzué, que supera la trentena entre els integrants del primer equip i els nois del planter. La majoria d’aquest últim grup van jugar el curs passat al Peralada, i amb el trencament de la filiació i el fet que l’actual Girona B competeixi a Primera Catalana sembla complicat endevinar el seu present. El que és clar és que no tots podran formar part de la plantilla del Girona a Segona. De fet, Èric Montes ni va viatjar a Anglaterra i està esperant que es concreti el seu destí. Maxi Villa, Iago López, Andzouana, Paik, Boselli, Soni i Pachón estan rendint a un alt nivell, esperant convèncer Unzué sota l’atenta mirada de Chicho Pèlach, el segon entrenador i que el curs passat els va dirigir a Segona B. El futur de Coris també pot estar lluny de Montilivi.

Cas a part és el de Seydou Doumbia, que tampoc ha participat de l’estada a terres angleses i, des de la tornada als entrenaments, s’ha exercitat en solitari. Si arriba un club disposat a pagar el sou que té pactat amb el Girona en els dos anys de contracte que li queden –una xifra que supera els tres milions–, rescindirà immediatament. El problema és que algú ho vulgui assumir, tenint en compte el pobre rendiment ofert, i no es descarta que finalment l’entitat blanc-i-vermella es grati la butxaca i arribin a un acord que satisfaci tothom.

La setmana que ve, Yassine Bounou i Cristhian Stuani donaran per finalitzades les seves vacances. El porter marroquí ja va deixar clar que no vol continuar, però el Girona es remet a la seva clàusula si vol veure la porta oberta. Si acaba marxant, Cárcel va reconèixer que hauran d’anar al mercat, perquè la intenció és tenir tres porters. Juan Carlos i Suárez són els altres dos. El gran interrogant és saber què farà el golejador blanc-i-vermell, a qui el club espera retenir mantenint la condició de futbolista més ben pagat de la plantilla –no li rebaixaran cap euro, malgrat el canvi de categoria–. Tothom vol que Stuani lideri el projecte, que sigui el cap visible d’una plantilla dissenyada per a l’ascens. L’uruguaià, que prioritza la comoditat d’una família que està a gust a la ciutat, té molts pretendents; com no pot ser d’una altra manera després de dos cursos escandalosos a escala individual. Però no ha negat mai que és feliç al Girona, i a això s’agafa l’entitat per somiar amb la seva continuïtat.

Arribaran més reforços

Pendents de les cessions que pugui aportar el Manchester City, el Girona ha de continuar fitxant. Arribaran jugadors en la posició de central i de migcampista de tall defensiu, un lloc en què Unzué no compta amb cap especialista. A l’eix central, el navarrès disposa d’Alcalá, Juanpe i Muniesa, que en principi no marxaran. Al mig del camp només s’ha incorporat Diamanka, de perfil ofensiu, que complementa el rol d’Àlex Granell, més acostumat a destruir que el senegalès. Amb això, però, Unzué no en fa prou, i els esforços se centraran en augmentar aquests recursos, un cop assegurats Jairo i Samu Saiz en posicions més a prop de l’àrea i amb la continuïtat de Borja García força assumida. Si Mojica es queda, també pot actuar d’interior.

També caldrà veure què passa amb Pedro Porro, el futur del qual no és gens clar perquè té un cartell força llaminer a l’elit i es fa difícil imaginar-lo a Segona. El València i el Sevilla s’hi han mostrat interessats, però el Girona no pensa negociar per una xifra inferior als 12 milions d’euros, un traspàs que superaria el de Portu amb la Reial Societat (10 milions) i es convertiria en el més elevat de la història blanc-i-vermella. El mes d’agost, als despatxos de Montilivi, serà frenètic.

stats