FUTBOL

Oriol Romeu: “Faria temor enfrontar-se a un City amb Messi, De Bruyne, Agüero... ”

El migcampista català, que va patir lesions greus al genoll, gaudeix de la maduresa al Southampton

Oriol Romeu (Ulldecona, 24 de setembre del 1991) inicia la seva sisena temporada al Southampton. El migcampista català, que va passar pel planter blaugrana i que ha superat tres lesions greus al genoll dret, gaudeix ara de la maduresa futbolística a la Premier League, on el seu equip ha començat amb molt bon peu i acumula sis partits seguits sense perdre, cinc d’ells guanyant. Atén la trucada de l’ARA des del seu domicili a Winchester, on troba a faltar poder escapar-se a la seva Ulldecona natal ara que té uns dies lliures i, malgrat que confessa que segueix el Barça sobretot per veure Messi, s’imagina com seria enfrontar-se a ell a la lliga anglesa. 

" Stop the count", fent befa de Donald Trump, va escriure el community manager del Southampton a les xarxes socials quan us va situar provisionalment líders. Sou quarts, a dos punts del primer. 

Sí, la veritat és que després de l’aturada vam acabar la temporada passada amb un nivell molt alt, amb uns números gairebé de zona Champions. I aquesta temporada, tot i que vam perdre els dos primers partits, ara estem en una bona dinàmica i les sensacions són molt bones. Tenim una bona plantilla, amb molts jugadors passant per un bon moment: Danny Ings, que ara s’ha lesionat però que estava fent molts gols; Che Adams, que ha començat molt endollat; hem fitxat Theo Walcott, que aporta molta experiència… Et podria anar dient noms, però l’equip en general està fent molt bon paper.

Els vostres bons registres han coincidit amb el retorn a la competició després de l’aturada pel coronavirus.

Crec que el nostre entrenador [Ralph Hasenhüttl] ha sigut intel·ligent. La plantilla està ben dotada tècnicament i, potser, fins a l’aturada no ens havíem plantejat que podíem ser més valents i dominadors i intentar construir també el joc des del darrere. Potser el fet que no hi pugui haver aficionats a l’estadi ens ha alliberat una mica de la pressió i els dubtes i ha permès al míster ser una mica més atrevit i provar coses noves. Alhora, els jugadors vam respondre fent un pas endavant. Som un equip que pressiona molt bé però que també podem tenir bon tracte de pilota. 

Per evitar els contagis a la competició heu de passar molts controls. Us afecta?

Al principi una mica més, però t’hi acabes acostumant i acaba formant part de la rutina que ens toca viure: passar les proves cada setmana, seguir les pautes d’higiene a diari, dur la mascareta… També ens semblava molt estrany al principi jugar sense públic i ens ha tocat acostumar-nos-hi. Abans pràcticament no senties el company del costat, la comunicació al camp ha canviat molt. Ara és gairebé al revés: el que sembla estrany és veure un partit on hi hagi públic. 

Estàs jugant pràcticament tots els minuts. 

Sí, tot just acabem de començar, però les sensacions són molt bones. Suposo que és un moment idoni per a mi: acabo de fer 29 anys, porto temps al club, tinc la confiança de l’entrenador, també confio en mi mateix. A més, no estem en un moment determinant de la temporada, així que surto a passar-m'ho bé. La dinàmica de l’equip també hi ajuda: jugo al mig i, si els jugadors del davant i del darrere estan en confiança, s’ofereixen a rebre la pilota, t’ajuden… Tot és més fàcil. 

Com estàs físicament?

Durant el confiament vaig fer un pas endavant, seguint una bona rutina alimentària, fent una mica de treball de gimnàs… Vaig donar un punt extra al que ja feia i m’ha anat bé. 

T’ho pregunto perquè, quan començaves a ser professional, vas patir una sèrie de lesions greus al genoll. 

Abans dels 22 anys ja m'havien operat tres cops del genoll dret [una de lligaments i dues de meniscs]. En aquell moment sempre estàs a l’expectativa de com reaccionaràs… Els doctors t’avisen que et costarà tenir les mateixes sensacions a una cama que a l’altra i, de fet, avui dia, encara tinc sensacions diferents: si poso tot el pes a la cama dreta no em reacciona igual de bé que si el poso a l’esquerra… Però puc jugar a futbol i tenir un dia a dia normal. Cada cop et coneixes millor i saps que t’has de cuidar el genoll quan tens més molèsties que de costum, treballes la musculatura… Amb el temps vas veient quins hàbits et van millor.

Ansu Fati ha patit una lesió que tu vas viure de prop. ¿La recepta és la paciència en la recuperació?

Totalment, i més tractant-se d’una lesió de menisc. L’operació potser és senzilla, però la recuperació és fotuda. Amb una lesió d’aquest tipus, si no es fa una bona recuperació, pots tenir problemes més endavant si encadenes dos partits molt seguits. Val més, si cal, allargar una mica més la recuperació que no voler córrer en excés.

"En una lesió, la recuperació ha de ser una marató, no un esprint de 100 metres"

Paciència i joventut a vegades costa que vagin de la mà...

No va ser en una de les lesions que vaig tenir al genoll, però quan estava al filial del Barça recordo que tenia una ruptura no sé si al quàdriceps o l’adductor i, tot i així, com que era molt jove i estava al filial no volia parar, sense dir res a ningú… Fins que em van fer una prova, se’n van adonar i van veure que tenia dues o tres ruptures a la mateixa zona. Era molt perillós i m’hauria pogut afectar molt en un futur. Quan Luis Enrique, que era el míster, ho va veure, de seguida va venir a parlar amb mi: “Oriol, sé que et fa molta il·lusió jugar aquí, però has de pensar en la teva carrera, que no dependrà dels pròxims dos mesos, sinó dels pròxims dotze anys”. En una lesió, la recuperació ha de ser una marató, no un esprint de 100 metres. 

Com s’afronta una recuperació llarga?

Hi ha molts camins. A mi m’agrada bastant llegir. Hi ha un psicòleg esportiu, Terry Orlick, que té un llibre que es diu Entrenamiento mental que t’ajuda a imaginar-te entrenaments o situacions de partit i, en certa manera, continues connectat mentalment. Llavors, el dia que tornes, no et sents tan perdut. Me’l va recomanar Joaquín Valdés, el psicòleg que treballa amb Luis Enrique. I el tema físic, tractant-se del genoll, és un prova-error: he arribat fins aquí amb la cama, no ha passat res, doncs ho puc tornar a fer. Anar recuperant la confiança.

Vas debutar amb el primer equip del Barça, però has fet carrera lluny de Barcelona: Chelsea, Stuttgart, València i Southampton. Com és la vida més enllà del Barça?

Al planter tothom vol arribar al primer equip del Barça, però he descobert noves cultures, nous entrenadors, diferents maneres de jugar a futbol… A mi m’encanta la Lliga anglesa i nhe pogut gaudir durant molts anys. Quan surts del Barça aviat t’adones de com és de difícil jugar amb altres estils. Del filial vaig anar al Chelsea i, tot i ser un equip dominador, la manera de jugar era molt més directa i vertical: la pilota passava pel mig del camp només la meitat de vegades que quan jugava al filial! Vaig tenir clar que m’havia d’adaptar, ja que rarament tornaria a trobar-me en equips amb la manera tan característica de jugar del Barça. 

Com veus el Barça de Koeman?

Encara li falta consistència per acabar de trobar els resultats, però crec que les sensacions són millors que en els anys anteriors. Estan en una fase de transició, amb jugadors joves entrant a l’equip, i se’ls ha d’anar donant una mica d’espai perquè es puguin anar adaptant i sentint còmodes. Soc partidari de tenir paciència. Quan Koeman va estar aquí, al Southampton, se li retreia que no apostava pels joves i al Barça ho està fent. 

Entre aquests joves, però, tret d’Ansu Fati, no n’hi ha gaires del planter. 

Pot ser que els últims anys no s’hagin donant prou oportunitats, però també s’ha de valorar si realment hi havia el potencial que es requereix per estar al primer equip. En tot cas, penso que si a un jugador, tingui l’edat que tingui, se li dona l’oportunitat i rendeix, s’ha de comptar amb ell. Ansu Fati n’és el clar exemple. S’ha de trobar l’equilibri entre que l’entrenador del primer equip doni oportunitats, pel que ell veu als entrenaments, als partits del filial, etc. i que, llavors, els joves de la casa responguin. 

¿T’agradaria que Messi seguís al Barça o el voldries a la Premier?

Com a culer, vull que es quedi al Barça. Però no t’enganyaré: m’agradaria veure’l a la Premier. Imagina't els partits del City amb Messi! Sento curiositat per saber com hauria sigut la seva carrera aquí… Em veig a l’Etihad Stadium, havent de perseguir Messi, De Bruyne, Agüero… Faria temor sortir al camp! 

Acabo. A qui veus favorit per guanyar la Premier?

La Premier, normalment, és una lliga molt igualada, però, en consistència, seguretat i confiança en el seu joc, City i Liverpool van un pas més endavant. No sabria per quin dels dos mullar-me...