NATACIÓ

Óscar Salguero: "Veia la situació i pensava, què passarà amb mi?"

Entrevista al nadador sabadellenc, campió paralímpic de 100 metres braça

Óscar Salguero (Sabadell, 1998) treballa dur per convicció, sense tocar aigua per la normativa del desconfinament i amb la taula d'objectius mig buida. El seu cicle olímpic es va perdre en l'antiga normalitat i la contrarrellotge per a Tòquio 2021 està en marxa amb una part de ficció. El campió paralímpic de 100 metres braça demostra la transcendència de la gestió emocional en el marc del coronavirus. Les metes, les alegries i les frustracions respiren diferent (i més potents) a la superelit.

Com estàs?

No ho sé. Estic en un punt en què no estic deprimit, ni motivat, ni res. Vaig fent el que em diuen. No sabem quan tornarem a fer realment vida normal i a ser esportistes. Ens diuen que les competicions tornaran a partir de setembre, sembla, però nosaltres tenim un Europeu. Ara no tenim objectius clars i jo els necessito per treballar bé. És com esforçar-se sense un motiu. No m’ajuda a estar motivat al 100%. Bé, si no ho faig no estaré al meu nivell quan torni.

Penses en el retorn a la nova normalitat?

No em vull fer il·lusions i pensar que sortirem ja, perquè després és pitjor. En un primer moment pensava que tot m’afectaria més, perquè soc una persona que no para, i perquè ets a casa, saps que no estàs al 100% i que vas perdent la forma a poc a poc. Van passant els dies, t’adones de què passa fora i t’adaptes. És difícil per a un esportista, però no soc un cas especial. Bé, és molt de temps.

Què opines sobre la negativa a obrir les piscines per als entrenaments professionals?

Penso com tots, que no se'ns dona la importància que hauríem de tenir. L'esport és el nostre ofici i no poder practicar-lo és complicat, no fas el que t'agrada. Jo visc de la natació. Es permet que s'obrin les terrasses dels bars i un centre d'elit no. Ho veig malament. Se suposa que podrem tornar-hi el dilluns 18, però ara semblen rumors. Això és el que més m'afecta.

Quan fa que no toques l'aigua?

Justament 9 setmanes.

Portes el compte?

Ho tinc, vaja, comptadíssim [riu]. Com a nadador, és molt dur. Sempre diuen que per cada dia perdut en necessitaràs tres més per recuperar-te. Jo estic acostumat a estar constantment a la piscina, a excepció dels diumenges. És part de la meva vida. No estar-hi és molt estrany. Compto els dies per saber els timings del nou calendari. Jo soc molt organitzat, m’agrada tenir-ho tot ordenat.

Com va ser veure que la planificació del Jocs s'ensorrava?

Quan vam començar a sentir rumors del confinament, vaig tenir un moment de negació. Jo deia que no podia ser, perquè a més no sabíem que s’ajornaven els Jocs. En any olímpic jo estic més nerviós. Si passava això, bé, veies que l’any se n’anava en orris. En el moment que esclata, reacciones perquè no tens alternativa. Havies de pensar en la salut de tothom, no només la teva. Si fèiem bondat podríem tornar a entrenar. Aquí a casa he estat treballant dur, més del que toca, perquè no vull perdre la forma. Ara mateix porto més dies aturat que en el tram de vacances. Tinc una mica de por a tornar a la rutina.

Per què? Centrar-se en el físic penalitza?

La idea de moment és mantenir l’estat de forma, no pujar el pes i no perdre la musculatura. Del 100% dels entrenaments, ara mateix n'estem fent un 25%, que és el físic. La disciplina es basa en sensacions, especialment la braça. Pots estar molt fort, tant com puguis, que si no tens sensacions i la tècnica perfecta, no avançaràs. La força no t’ajuda gens en el meu estil. La natació et demana estar en una piscina. Jo soc estricte, m’agrada saber el temps que no he entrenat per concretar quant hauré d’invertir en el futur.

Quant necessitaràs per tornar al teu nivell?

És un càlcul molt teòric perquè depèn de la persona, del teu ritme, les ganes... Jo crec que no serà fàcil tornar al punt normal d’abans, però crec que en un parell de mesos puc arribar a l’Europeu bé, per complir. És veritat que no faré el temps de la meva vida.

¿Et frustra acceptar-ho?

A mi em frustra moltíssim. Jo soc una persona molt exigent i molt treballadora que dona sempre el 100% en tot. No m’agrada haver fet un treball i que les coses no surtin. Jo treballo cada temporada per millorar la meva marca personal. Ho he anat aconseguint. Tenia unes expectatives i ara s’han tombat. Intentaré estar-hi el més a prop possible. He de ser conscient del que hem viscut. Haurem d’analitzar què hi ha darrere dels resultats.

¿Aquesta aturada afecta la planificació de la teva carrera?

Ens afecta en tots els sentits. El meu entrenador i jo teníem uns objectius marcats a curt i a llarg termini. Que hagi passat això els altera, vulguis o no. El d’aquest any ja no el podré fer. L’aturada ha fet que la meta de tot l’any ja no sigui possible perquè era molt ambiciosa. Treballant dur en una temporada normal sí que hagués pogut aconseguir-la. Veurem l'any vinent.

Quan veus que no hi haurà Jocs?

Si soc sincer, abans que es confirmés la notícia, jo ja estava a favor que Tòquio no se celebrés aquest any. Si s’haguessin fet, no hi hauria hagut igualtat entre els esportistes perquè hi ha països que poden entrenar, d’altres que no, uns tenen accés a les instal·lacions una estona, etc. Crec que una competició tan important es basa en que els participants tinguis les mateixes opcions. Si no es podia garantir la igualtat, era injust. Jo ho tenia molt clar. Les organitzacions van prendre la decisió tard perquè depèn de molts factors. A mi no em va afectar massa, la veritat. Crec que tindrem temps per preparar els Jocs, que no es fàcil.

¿T’havies plantejat renunciar-hi si finalment es disputaven?

Mai hauria dit que no, perquè l’objectiu de tot esportista és classificar-se per a uns Jocs i penjar-se medalla. És veritat que no hauria arribat en les millors condicions i que no hauria sigut just. Hauria sigut com "bé, anem a veure què passa". No hagués estat segur de mi mateix.

¿Tòquio 2021 també tindrà aquests interrogants?

Crec que sí, serà força diferent. A Espanya portem un temps de confinament, però hi ha països que estan començant ara. No sabem fins a on arribarà la situació. No es poden fer uns Jocs sense garantir la salut de tothom. Potser nosaltres comencem a entrenar en uns mesos i els Estats Units arrenquen en el tram final d’any. Una diferència de dos mesos és moltíssim per a un esportista, perquè costa de recuperar. És complicat. Tampoc veuria bé seguir posposant els Jocs.

¿Creus que prenen les decisions pensant en vosaltres?

No ho sé. Crec que en un primer moment no pensaven en nosaltres. Quan analitzaven la situació i no es plantejaven posposar els Jocs, no estaven pensant en nosaltres perquè un cas tan important com una pandèmia mundial et fa pensar en la salut dels esportistes, no en un tema econòmic. Al final van veure la gravetat de la situació. Estaven obligats a ajornar-ho.

Com us n'assabenteu?

No sabíem res fins que va sortir l’anunci oficial. Nosaltres i els entrenadors manteníem la idea de ser als Jocs. Quan es va fixar l’esdeveniment al 2021 ens vam reunir per intentar reestructurar el treball per enfocar-lo a l’any vinent.

¿Hi ha hagut resposta del Comitè estatal? ¿Heu rebut ajudes?

Sí que n’hem tingut. És veritat que quan surt la notícia es van posar en contacte amb nosaltres i ens van explicar el procés de tot plegat. Hem tingut recolzament de tots els organismes. Ens han facilitat les beques, perquè, esclar, aquest any caducaven i s’ha allargat fins a l'estiu vinent. Tothom s’ha portat bé, s’han adaptat al moment.

¿T'amoïnava la teva realitat econòmica?

Les ajudes han sigut una tranquil·litat. Nosaltres tenim al cap unes coses i de sobte desapareixen. Depenem de les beques per sostenir la nostra economia. En un primer moment vaig veure la situació i pensava, què passarà amb mi? Haig de viure, jo visc d’això i no saps què passarà. Nosaltres ens paguem desplaçaments, competicions... Si no tinguéssim aquesta ajuda, la nostra preparació seria molt diferent.