FUTBOL
Esports 14/10/2017

Pablo Machín: “Cap gironí haurà d’abaixar el cap perquè el seu equip no lluita prou”

El tècnic del Girona assegura que cap equip ha passat per damunt del seu conjunt

Jordi Bofill
3 min
Pablo Machín: “Cap gironí haurà d’abaixar el cap perquè el seu equip no lluita prou”

GironaNouvingut a la categoria, Pablo Machín (Gómara, Sòria, 1975) només ha fet set partits a l’elit. N’hi ha hagut prou per comprovar el salt qualitatiu respecte els últims cursos a Segona que viu un grup de futbolistes disposats a reivindicar el seu protagonisme.

En pocs mesos el gir és considerable...

És un canvi immens, especialment en els dies de competició, en què comprovem la repercussió de fins on hem arribat i el que estem experimentant. Els rivals ens sotmeten a una enorme exigència. Hem passat de ser cap d’arengada a cua de lluç. Estem competint bé, però, ja sigui per qualitat, encert o sort, ens falta fer un pas endavant.

Amb què somia vostè?

Soc un home realista i no vaig més enllà del partit d’avui. Només penso a guanyar per aconseguir tres punts que refermin la nostra moral i la posició a la classificació i que contribueixin a continuar tenint l’afició tant endollada com fins ara. Anticipar les coses que poden passar és part de la meva feina i sempre planifico tan bé com puc arribar a l’objectiu final, que no és cap altre que, quan s’acabi el curs, haver sigut capaços de deixar tres rivals per sota.

Està satisfet amb l’inici?

Estem complint els nostres desitjos, ja que ens trobem fora del descens. És cert que hi som a prop, però hem de ser conscients que, a priori, ens hauríem de moure en arenes movedisses durant tot l’any. Això és el que esperem, però treballem, sent conscients de la dificultat que comporta, per tenir aquella zona tan lluny com puguem i viure aquest curs amb una certa tranquil·litat.

És optimista amb la permanència?

Per descomptat. Si ara s’acabés el campionat hauríem aconseguit l’objectiu que ens marquem tots. Amb el pas de les jornades anirem creixent. Tenim molts jugadors joves que també maduraran en aquest procés. Cap gironí no haurà d’abaixar mai el cap perquè el seu equip no lluita prou. Tant de bo la nostra millora serveixi per continuar gaudint de la Primera Divisió.

L’equip té una identitat clara...

Ens hem de quedar amb la imatge i sentir que som a prop del que volem; no hi ha cap rival que ens hagi passat pel damunt. Potser, per les circumstàncies que vam viure, el Barça ho va fer, però és lògic que això pugui passar. Més enllà de la sensació de competir bé, hem pogut puntuar i guanyar davant de qualsevol.

La continuïtat del sistema referma la fidelitat a un mateix, tot i els riscos?

És positiu seguir jugant de la mateixa manera que ho fèiem fins ara; això diu molt de la nostra personalitat. A Balaídos es va veure. Hem d’aprendre en quins moments podem arriscar i mostrar l’ADN que portem a dins i en quins no. Hem de ser realistes amb la qualitat que ara tenim al davant; és molt superior que la que hi ha a Segona. Pot semblar absurd, però aquí influeix fins i tot l’estat del terreny de joc. Competim en millors condicions per al posseïdor de la pilota i, acostumats a buscar el contrari mitjançant una pressió home a home, ja no és tant efectiu.

Un dels actius principals és la competitivitat del grup...

No és fàcil mantenir-la, ja que no només tenim molts jugadors nous sinó que aquests són joves i, molts d’ells, estrangers. És complicat transmetre les senyes d’identitat a algú que no les coneix.

Tot i això, els nouvinguts destaquen l’esperit col·lectiu del vestidor.

Procurem que aquest sigui un factor diferencial i un valor afegit. Tenim moltes carències en diversos aspectes i ens hem de fer forts amb allò que ens afavoreix. Ara tenim més globalitat i sembla que sigui més complicat, però per això fomentem la convivència amb activitats de grup. Si els jugadors passen més temps junts es crea un vincle que ens fa més poderosos.

Toca reinventar-se constantment?

Tot el club està aprenent d’aquesta experiència. Moltes de les coses que passen durant el campionat tenen a veure amb la planificació esportiva. Això ens ha donat dificultats, aquest estiu. La realitat és que per molt que tinguem un vincle amb el Manchester City, a primer cop d’ull Girona no és un lloc atractiu per a un jugador de fora. Hi poden haver expectatives superiors a les que actualment podem oferir aquí.

Sent el pas endavant de l’afició?

Sens dubte, ho veiem cada cap de setmana. Això només ha fet que començar i volem que tothom ens ajudi i se senti important. Hem de ser conscients de la dificultat d’aquest repte, del que costa cada punt... Esperem que visquin amb nosaltres aquest camí: que pateixin, que somriguin. Ens hem de treure les pors i les vergonyes. Som a Primera i ens ha costat molt arribar fins aquí.

Què els pot garantir?

Em tranquil·litza saber que podem oferir un equip honrat, treballador, humil, ambiciós... Ningú ens superarà per córrer més; si ho fan és perquè són millors. Hem d’estar orgullosos: ho donem tot i competim fins al final de cada partit.

stats