Pablo Machín: “Crec que és l’any de l’ascens a Primera merescut”

GironaDe la mà de Pablo Machín (Gómara, Soria, 1975), el Girona persisteix a aconseguir l’ascens a Primera Divisió per primer cop a la seva història després de dues temporades quedant-se amb la mel als llavis. Amb un coixí de deu punts respecte dels seus perseguidors i instal·lat a la segona posició per darrere del líder, el Llevant, els gironins no volen abaixar la guàrdia de cara al derbi català entre el Reus i el Girona de demà (18.00 h).

Just ara es compleixen tres anys de la seva arribada a un Girona que llavors tenia pràcticament els dos peus a la Segona Divisió B...

Ningú s’hauria imaginat que m’hi estaria quatre temporades. Les dues parts ens hem d’agrair moltes coses: ells em van donar una oportunitat i jo hi he posat el meu granet de sorra. Només tinc bons records i estic molt satisfet amb la decisió que vaig prendre.

¿Per a vostè era un repte personal, aconseguir aquella salvació?

Va ser una motivació més personal que no pas professional. Tenia molt poc a guanyar, tot i que el temps i la feina feta s’han encarregat de dir que ha sigut un encert. Necessitava demostrar-me a mi mateix que era capaç de fer-me valdre per les meves capacitats en un lloc on no em coneixien.

¿Evitar aquell descens ha sigut el més meritori que ha fet al Girona al llarg d’aquest temps?

Sens dubte, sense aquell partit contra el Deportivo no s’hauria complert res del que ha vingut després. Va ser molt complicat, pocs equips ho haurien pogut aconseguir. Ha sigut la primera pedra del creixement que té ara el club.

Com s’aconsegueix conviure amb la ferida de perdre un ascens al temps de descompte?

Ens ha servit per adquirir experiència i saber que res està fet fins que l’àrbitre xiuli. No diré que ens va fer bé perquè el millor hauria sigut pujar. Als professionals ens ha fet madurar, i a l’afició, sentir-se més protagonista durant els partits.

La temporada passada també van lluitar fins al final després d’un inici irregular.

El més normal després de fer una temporada molt bona és baixar el nivell d’implicació per tot el que suposa anar al límit. Les sensacions sempre van ser bones. Vaig sentir que tenia molta confiança de l’entorn i no vaig tenir mai cap dubte sobre la meva feina. La segona volta va ser immillorable: l’orgull de voler canviar la situació gairebé ens va portar a pujar a Primera.

Si el primer any va ser una sorpresa i el segon la confirmació, el tercer...

Crec que és l’any de l’ascens merescut, tot i que la realitat diu que ens ho haurem de seguir treballant. El premi hauria pogut arribar en qualsevol dels dos anys anteriors i em resisteixo a pensar a llarg termini: el que hagi de venir, ja arribarà.

Una part de l’èxit del Girona la trobem en el fet d’haver donat continuïtat a aquest projecte?

El Girona és un club privilegiat i atípic respecte d’altres de la categoria: els propietaris deixen treballar els professionals i tenim la sort que tant Delfí Geli -president- com Quique Cárcel -director esportiu- són homes de futbol. Som conscients que la feina ben feta i l’estabilitat normalment solen donar més bons resultats.

A l’inici d’aquest curs, va aconsellar a l’afició que “gaudís del procés”. ¿Pensa que s’és conscient del que està aconseguint l’equip?

El públic i la ciutat estan molt implicats en l’equip, com no podia ser d’una altra manera. A Montilivi estem donant un espectacle que la gent aprecia. La comunió entre l’afició i l’equip s’està donant però també m’agradaria veure-la quan l’equip tingui mals moments. Hem fet mèrits perquè l’aficionat confiï en nosaltres i es posi primer a animar perquè l’equip mostri la seva millor versió.

Vostè ha fet seu aquest Girona i els resultats -65 victòries, 37 empats i 33 derrotes en 135 partits - diuen que si no s’ha trobat l’equilibri perfecte, poc falta...

Són uns resultats espectaculars considerant que el Girona no és un dels equips punters de la categoria, com podria ser el Llevant o el Rayo Vallecano, equips amb història a Primera i força econòmica. Diu molt de la continuïtat i la forma de jugar d’aquest equip. La nostra idea de treball i exigència dona resultats.

L’equip, ara per ara, ja té quatre punts més dels que tenia la temporada 2014-2015, en què en va sumar 82 al final de la lliga. Creu que això es fruit de la seva competitivitat?

Sí, esclar, però tot i que les dades són molt bones pel que fa a efectivitat i eficiència, no s’han correspost en els partits clau. Hem d’intentar ser l’equip que diuen les estadístiques als moments decisius.

Invicte en els 15 partits jugats a Montilivi. ¿Aquest pot ser el factor diferencial respecte de les anteriors temporades?

És possible. No hi ha hagut mai un Girona amb aquest avantatge respecte del tercer classificat. A casa no només no perdem, sinó que guanyem els partits. Això fa que sumem molts punts i quan ets un equip sòlid i difícil de batre pots marcar les diferències per aspirar a tot fins al final.

Qui pensi que el Reus posarà les coses fàcils aquest diumenge al derbi català s’equivoca..

Ha sigut dels equips que ens ho ha posat més difícil en el partit d’anada. Té una continuïtat en el que vol l’entrenador que el fa ser un equip molt ben treballat i difícil de batre. Intentarem tenir encert al més aviat possible per no arribar als últims minuts del partit amb urgències.