ESPANYOL

Pape Diop i l’excés de contenció al mig del camp periquito

El senegalès arriba com a “oportunitat de mercat” en una posició superpoblada

No feia falta però no se’l podia deixar escapar. Aquesta és la contradictòria conclusió del fitxatge de Pape Diop per l’Espanyol, com va quedar clar ahir després que el senegalès fos presentat al Power8 Stadium un cop acabat el seu primer entrenament amb l’equip. El president Joan Collet i el secretari tècnic Òscar Perarnau van haver d’argumentar la contractació del migcampista, el cinquè de perfil defensiu que té Sergio González a disposició. L’entrenador fa uns dies va admetre que “no necessitava” un home més en la contenció, però Diop, per a Perarnau, “era una oportunitat de mercat”, i per a Collet, l’última demostració de confiança d’un futbolista cap a l’entitat en aquest estiu: “És el vuitè i últim fitxatge que fem i, com els altres, ha triat el nostre club davant d’altres ofertes, i això és un orgull”.

Però l’arribada de Diop, endarrerida fins a l’últim dia de mercat per buidar el vestidor de l’excés de fitxes que patia, ha obert un debat inesperat al mig del camp de l’Espanyol. Totes les parts admeten que hi ha overbooking de pivots, una competència que el jugador interpreta com un repte “per créixer” i que Perarnau rebaixa obrint les opcions de jugar de l’ex del Llevant en posicions més avançades. Però si es respecta el seu rol més natural, el de migcentre, Diop rivalitzarà amb quatre futbolistes -que poden arribar a ser sis- per dues posicions que en aquest inici de Lliga han ocupat únicament Javi López i Víctor Sánchez, però a la qual aspiren també Cañas i Abraham, a més de l’alternativa puntual del jove Joan Jordán o el recurs de Salva Sevilla. Davant aquest panorama bloquejat, el club va valorar la possibilitat de cedir-lo al Las Palmas per garantir-li més minuts però finalment s’ha preferit mantenir-lo al vestidor. Els tècnics creuen que pot acabar sent útil, encara que ja hi hagi molts candidats per fer la seva feina.

Bo en la recuperació i el duel

De fet, les estadístiques que acumula el futbolista de la temporada passada són prou bones per confiar en ell abans que en altres companys si es demanen recuperacions de pilota i contundència en el duel. Diop assegura, de mitjana, 3,3 intercepcions per partit i té una garantia d’èxit d’un 73% en les entrades. Això supera àmpliament les xifres de Cañas (2,7 i 54%) o Javi López (2,4 i 52%), els següents més destacats en aquestes facetes. El senegalès també sembla una bona opció en clau ofensiva, perquè és fins i tot més xutador que Víctor Sánchez, sobretot des de fora de l’àrea. El seu camp d’actuació és més gran que el dels companys, cobrint tot l’espai d’àrea a àrea, i la seva mitjana de passades arriba fins als 22 metres, molt més que els 19 d’Abraham, l’alternativa de millor desplaçament que tenia fins ara Sergio González. En canvi, alinear Diop donaria menys refusos que la parella titular formada per Javi López i Víctor Sánchez (2,1), i menys precisió en la possessió que el duo Cañas i Abraham (81%), consolidats al mig en diverses fases de la temporada passada. “Sé que tinc competència, però volia venir a l’Espanyol. És un pas important en la meva carrera”. Era el desig de Diop i, ara, el nou maldecap de Sergio González.

Més continguts de