GERMANS DE FANG
Esports 19/07/2017

Patrick McEnroe

L'extenista Patrick McEnroe -el germà petit del John- ja sabia als 25 anys que dur un cognom que surt als llibres d’història et fa més fort

Fran Domènech
3 min
Patrick McEnroe

Barcelona“Mai seré el millor jugador de la història del tenis però estic satisfet del camí que he seguit i que m’ha dut fins aquí. Sé què se sent quan ets el número 330 de l’ATP i has de jugar en pistes on la gent s’enriu del teu nivell. Jo he sigut aquesta persona. Però després del que he aconseguit a Melbourne ara soc més a prop de la meva millor versió. Sí, soc un McEnroe i, en certa manera, m’ha ajudat molt ser-ne un”. Patrick McEnroe -el germà petit del John- ja sabia als 25 anys que dur un cognom que surt als llibres d’història et fa més fort.

Nascut a Nova York l’1 de juliol del 1966 (set anys després del John), va arribar amb 17 anys a les semifinals de Wimbledon en la categoria juvenil. Quatre anys després va guanyar la medalla d’or en la categoria de dobles als Jocs Panamericans del 1987, una categoria on va despuntar des de jove. El Patrick es va llicenciar en ciències polítiques a Stanford no sense abans ajudar el centre universitari californià a endur-se el campionat d’equip NCAA el 1986 i 1988.

Si es repassen les estadístiques dels dos tenistes, òbviament no hi ha color: l’esquerrà malcarat d’1,80 metres que feia tremolar els jutges de pista va guanyar al llarg de la seva carrera 77 títols individuals i 70 de dobles, i va ser el número u del món durant molts anys. El Patrick, tres centímetres més alt, discret dins i fora de la pista, va guanyar 16 títols de dobles i el seu millor lloc al rànquing de l’ATP va ser el 28è.

L’entrada del Patrick al circuit professional va ser esperançadora: va guanyar el Roland Garros en la categoria de dobles. I dos anys després va arribar a les semifinals de l’Open d’Austràlia (1991), on va acabar sent escombrat per Boris Becker a Melbourne. Malgrat la derrota, el bon paper del Patrick en tot aquell Grand Slam va fer que Robin Finn escrivís el 30 de maig al New York Times : “Per fi emergeix un altre McEnroe”.

Aquell any serà difícil d’oblidar per al Patrick. Uns mesos abans els McEnroe s’havien enfrontat a la final del torneig indoor de Chicago. Tots dos ja havien jugat una final l’any 1985, amb victòria del John a Stratton Mountain, però el d’aquell diumenge era el primer partit en què dos germans es trobaven en una pista del seu país natal des que Emilio Sánchez Vicario va guanyar el seu germà petit Javier a Madrid el 1987.

La crònica de l’endemà de Melissa Isaacson al Chicago Tribune destacava la intensitat de tots dos durant el partit sota l’atenta mirada del seu pare i, més enllà del desenllaç final -victòria del John per 3-6, 6-2 i 6-4-, subratllava el moment més divertit: un joc abans d’acabar el partit el so d’un telèfon va trencar el silenci de la pista. El John, clavant la mirada al seu pare, va deixar anar: “Pare, és la mare que truca”. I el seu germà Patrick va afegir: “Digue-li que aviat seré a casa”, fent riure les més de set mil persones del recinte. La seva mare, Kay, per cert, mai va poder entendre com el seu fill es va acabar dedicant a aquest esport: “Veient el talent que té el John per altres coses, es dedica al tenis, un esport que treu el pitjor d’ell mateix”, afirmava.

Malgrat la diferència de palmarès, el Patrick pot presumir de tenir un títol que el John no té: el de campió -com a capità de l’equip dels Estats Units- de la Copa Davis del 2007. Un altre McEnroe per a la història.

stats