04/11/2011

Peces-Barba, els àrbitres i la narrativa

2 min

Si la història hagués seguit els desitjos retroactius de Peces-Barba, el Benfica tindria com a lema "Mais que un club" i estaria entrenat per aquell senyor portuguès tan dolent que ara entrena un altre que també és més que un club tot i que no en fa bandera. L'entrenador d'aquest altre equip podria ser el gendre de Catalunya, que després d'haver debutat en la petita lliga del seu país, hauria fitxat pel de la capital del país veí a fi d'acabar amb el cicle triomfal del seu adversari de Lisboa.

La Lliga Catalana només tindria dues places per jugar la Lliga de Campions i l'Espanyol, que no es diria Espanyol, l'hauria jugat més d'un cop. A les escoles, el futbol només es tractaria a educació física. I fins i tot, potser, quan un cop de pilota et deixés un ull de vellut, l'àrbitre no assenyalaria un penal per haver tocat la pilota amb les mans.

Però tornem a la realitat hispanocatalana en què vivim. La mateixa setmana que Pochettino rep el premi a l'entrenador més correcte de la temporada, en un partit no ens assenyalen dos penals a favor força clars i en l'altre ens n'assenyalen un en contra en veure mans on hi havia ull. Una estranya forma d'agraïment. Tan estranya com ser àrbitre: sempre carregant amb els dos cognoms, sempre amb el negre a sobre encara que es vesteixin de rosa o de groc, només protagonistes quan fan malament la seva feina.

No sé res sobre Delgado Ferreira, però diumenge va entrar en la meva vida en veure una cosa que no va passar. Perquè una cosa és equivocar-se per no veure (i això és un error), però veure que algú toca la pilota amb les mans quan li toca a la cara és ben curiós. Però el gran moment és quan veus Romaric amb aquell ull inflat. Segur que prens consciència de l'error. El penal encara no s'ha llençat: la vida et dóna el que no acostuma a donar: una segona oportunitat: pots corregir el teu error. I decideixes no fer-ho. Aquest és el moment clau, aquí ens dius qui ets.

Xiular un penal contra l'Espanyol surt barat, han recordat Pochettino i Collet. Ningú no en parlarà gaire. Tenen raó. Però la qüestió és més complexa. Un error contra l'Espanyol o contra els altres disset equips terrenals de la Lliga és una dada aïllada. Un error que afecta un dels Dos s'inclou en una narrativa. Els fets relacionats amb aquests Dos equips només existeixen en la mesura que confirmen la teoria prèvia. Villarato, diuen uns; el Barça no li pitaran cap penal en tota la Lliga, deien els altres fa poques setmanes. "Ens han robat el partit!", cridem els altres en el desert.

stats