FOT-LI, POU

El Pepe i l'Alejo

Ara que els membres de l'Espanya negra tornen a amenaçar Catalunya amb l'ús de la força de les armes per imposar el seu model d'estat, ara que els independentistes són insultats i menyspreats (titelles, terroristes, nazis, idiotes útils, ignorants, colpistes...) pels defensors de la unitat de la pàtria a qualsevol preu, el Camp Nou té una oportunitat única per respondre amb seny, educació i esperit democràtic a tanta violència. Davant el discurs bel·ligerant d'una Espanya que no creu en la llibertat, el Barça, més que mai, ha de ser l'exèrcit desarmat de Catalunya que va descriure Manuel Vázquez Montalbán.

L'objectiu número u d'aquesta nit és guanyar el Madrid i allunyar-se encara més de Mourinho i les seves tretes, i la gent del Barça segur que s'hi deixarà la gargamella per aconseguir-ho, però hi haurà temps per a tot, també per reivindicar en un aparador immens que hi ha molta gent blaugrana que vol que Catalunya sigui un estat de la UE com qualsevol altre, que es vol independitzar d'Espanya i vol fer-ho per la via del pacte i del diàleg i no de l'estirabot i el cop de puny. Avui és una nit de festa i de passió, el partit és una oportunitat per sumar, perquè els missatges que surtin de la graderia siguin positius. Més a favor del Barça que en contra del Madrid. Més per animar Messi que per insultar Cristiano Ronaldo. Més a favor d'una Catalunya independent que en contra d'Espanya. M'agradaria molt que al final del partit els milions de persones que el veuran per televisió es quedessin amb la sensació que el Barça ha guanyat perquè juga a futbol com els àngels i que captessin que al camp hi havia un grup de gent civilitzada que d'una manera entenedora i constructiva demanava canvis en la relació de poder amb Espanya.

M'agradaria que la violència verbal no fos una opció per als milers de culers que ompliran la graderia, m'agradaria que els comentaris vomitius de periodistes i polítics de l'Espanya fosca de tota la vida només servissin per reafirmar encara més la condició pacífica de les reivindicacions dels independentistes. El Barça - Reial Madrid d'avui és especial pel context polític en què es juga; aquesta vegada a les coces i provocacions de Pepe, Arbeloa i Sergio Ramos s'hi sumaran les salvatjades totalitàries de Pedro J., Vidal-Quadras i la resta dels membres del club del tanc i la granada. Ben canalitzada, aquesta ràbia pot ser molt bona per a l'equip. S'ha d'aprofitar el moment per dir al món una altra vegada què volen molts catalans, però sense perdre de vista el partit, el joc, l'única raó per la qual cent mil persones es reuniran al Camp Nou.