Pere Marsinyach: “En el patinatge t’entrenes molt i t’ho jugues tot en quatre minuts i mig”

BarcelonaPere Marsinyach (Cardona, 1995) fa molts anys que viu per i per al patinatge. En un esport en què cal picar molta pedra per arribar a l’elit, el català s’ha fet un lloc entre els més grans des de la humilitat i el sacrifici. Aquest 2018 tanca una temporada per emmarcar després d’haver-se proclamat campió d’Europa i subcampió del món.

Quin any, el 2018. Ha sigut rodó!

Totalment. És una temporada de somnis. Òbviament saps que la possibilitat hi és, però en el patinatge artístic t’entrenes molt i t’ho jugues tot en quatre minuts i mig. I no saps si aquell dia et passarà alguna cosa, si et trairan els nervis... Hi ha molt nivell i saps que, si ho fas, pots aconseguir-ho. Però no és un entrenament, surts davant de la gent, dels jutges... és difícil.

Campió d’Europa i subcampió del món. Això és pressió extra per al 2019?

Jo ja estic content del que he aconseguit. No em plantejo mai les medalles com a objectius, per a mi l’objectiu és millorar a nivell personal. Això és molt més assolible, ja que la resta de coses no depenen només de tu: també hi ha els teus rivals, les puntuacions dels jutges... Però tinc clar que ser campió del món és molt difícil i no està dins dels meus objectius de cara a l’any vinent.

Com s’aconsegueix arribar fins aquí?

Amb molt esforç i durant molt temps. És un procés molt llarg, amb molt sacrifici, però un sacrifici dins de la motivació i les ganes. El patinatge és un esport que no disposa de gaires recursos, i a més calen moltes hores i molt treball. I les hores que hi ets, has de ser-hi al cent per cent. Cal molta dedicació! Tot és molt per amor a l’art i per això la part artística t’ha de motivar en el teu dia a dia, si no, és molt difícil.

Tu vius d’això? ¿O t’has de buscar la vida per una altra banda?

Actualment visc del patinatge, però no com a esportista. Ser esportista d’elit m’ha ajudat a tenir un nom dins del patinatge català i això m’ha donat oportunitats per fer tecnificacions i exhibicions. Entreno grups de xou i patinadors individuals, i això m’ajuda a sostenir el dia a dia. A més, tinc espònsors, que no em paguen però sí que em donen coses gratis. Tot el que envolta el patinatge és molt car: patins, mallots, els recanvis de rodes... hi ha moltes despeses que, per sort, ara me les patrocinen.

Com és el teu dia a dia?

El dia a dia depèn del moment de la temporada en què estem. Ara estem de pretemporada i faig manteniment, tres dies per setmana. I quan comença la temporada, cal entrenar-se dues hores al dia, un entrenament al qual cal afegir la preparació física.

A més de l’individual, també competeixes en el quartet del Foment Cardoní.

Aquest any, que era el primer en què participàvem, vam acabar campions d’Espanya i tercers d’Europa, no ens ho esperàvem. Evidentment, és una modalitat menys demandant que la individual. Som un grup d’amics que ens agrada el patinatge i per a nosaltres això és una font de desconnexió.

¿Les coreografies les muntes tu o algú t’ajuda?

Depèn. Les d’aquest any les dues les ha muntat el coreògraf Manel Villarroya i, de cara a l’any vinent, el llarg el muntarà ell però el curt el muntaré jo.

D’on sorgeixen les idees per a les coreografies?

De molts llocs. A vegades, és una música que t’agrada; d’altres tens la idea perquè has vist una cosa que et crida l’atenció i cal buscar una música que transmeti allò... Quan t’arribarà la idea no se sap mai, és quan s’encén la bombeta!

I què et va engrescar del patinatge per voler-t’hi dedicar?

Els meus pares expliquen que quan tenia dos anys em van portar a veure el festival de patinatge de Cardona, que és bastant llarg. I jo vaig estar tota l’estona despert i encuriosit. L’any següent va passar el mateix i llavors em van apuntar, juntament amb una colla d’amics, a patinar.

I d’aquests, algun més segueix patinant, com tu?

No [riu]. Només jo. Al principi, patines per passar-t’ho bé, però quan ja en saps, això s’acaba. Cal una dedicació que, si no t’agrada, millor deixar-ho estar.

¿Vas haver de suportar riures dels companys de classe per patinar?

A Cardona el patinatge té molta tradició. Però quan passes a la secundària... òbviament sí, s’enreien de mi, deien que era un esport de nenes. I això, quan ets petit, t’afecta. Ara fins i tot aquells nens han canviat d’opinió. Però partim d’un sistema educatiu que té moltes mancances pel que fa a la igualtat de gènere, desigualtats familiars...

En què t’ha ajudat el patinatge?

Dona molts valors. Un, el de la competició. En altres esports la rivalitat és una cosa dolenta. Aquí som tots rivals, però a la vegada som amics. També t’ensenya a aprendre a fracassar, a aixecar-te després de caure. I tota la part artística i creativa, que t’ajuda a ser tu mateix i a expressar-te. A tot això cal afegir-hi el sacrifici, la solidaritat... és un esport molt enriquidor, a mi m’ha ajudat molt en tots els àmbits.

¿El patinatge i els estudis es poden compaginar?

Sí, jo he estudiat batxillerat, administració i direcció d’empreses i ara estic fent un màster... L’època de la carrera va ser dura. M’hi feien anar de les 8 del matí a les 6 de la tarda, a la universitat no eren gens flexibles, i això ho complicava tot, sobretot quan hi havia competicions.

I amb la feina?

He intentat buscar una feina que em permeti compaginar-ho. L’any passat, després de graduar-me, buscava feina, però em feien treballar de 9 a 20 hores. I això és incompatible amb la vida d’un esportista d’elit. Si no pots, doncs busques alternatives: ara estic fent un màster i ja podré en un futur.

L’any vinent tenim els World Roller Games a Barcelona. ¿Seran una oportunitat per a vosaltres?

És una oportunitat brutal. Saps que participaràs en un lloc on hi haurà mirant-te molta gent que t’estima. M’ho prenc com una oportunitat. Esperem que ajudi a promocionar el nostre esport.

¿Cap on creus que evolucionarà el patinatge?

El patinatge evoluciona constantment. Ara tenim més recursos, millors condicions... i estic segur que aviat veurem saltar quàdruples en rodes. Crec que no falta gaire, però potser han d’arribar noves generacions. I pel que fa a les piruetes, aquest any ja s’ha fet un pas endavant pel que fa a la innovació.