26/03/2019

Piqué, ‘Fachadolid’ i periodisme de bufanda

2 min
Piqué, ‘Fachadolid’ i periodisme de bufanda

Quines ganes que li tenen a Gerard Piqué. Tot i haver demostrat sempre el seu compromís amb la selecció espanyola i haver sigut el pilar d’un equip que va guanyar el Mundial i l’Eurocopa, segueixen fustigant-lo així que poden. Ahir el central del Barça va tornar a jugar amb la selecció catalana. Un partit amistós. Com tots els que ha disputat Piqué amb la quadribarrada sempre que ha pogut. Però ara que no juga amb Espanya s’han entestat en fer veure que el jugador blaugrana ha rebutjat seguir jugant amb Espanya per fer-ho amb Catalunya. Qüestió de relat. Per a alguns, per haver defensat el dret a decidir -no pas la independència- Piqué és un independentista radical, colpista, tumultuari. I ho és per jugar uns minuts d’un partit amistós a Girona contra Veneçuela..., com ja havia fet tantes vegades abans. Quina poca memòria històrica que hi ha en aquest país, on són incapaços de recordar el que va fer Piqué fa tot just uns anys amb la samarreta d’Espanya -la que han portat els seus fills en més d’una ocasió.

El periodisme és subjectiu per antonomàsia. L’objectivitat és una quimera. Com a subjectes que som, els periodistes analitzem la realitat a través d’una mirada pròpia construïda a partir de sentiments, experiències, educació i entorn. Enarborar la bandera de l’objectivitat és de fariseus. No és que siguem subjectius, és que ho hem de ser i ho hem de deixar clar sempre per no enganyar els lectors. Ara bé, partint d’aquesta primera persona inalienable, el que hem d’intentar és ser igual de crítics amb aquells amb qui compartim idees i marc mental que amb tots aquells que estan als nostres antípodes ideològics. I aquí radica la dificultat, les contradiccions internes que no són fàcils de superar. Les bufandes al futbol sempre hi seran (més o menys grans), el que hem d’intentar és que la bufanda no ens cegui. I això ha passat sempre amb Piqué.

Però, de la mateixa manera que a Madrid s’entesten en atacar Piqué per motius polítics, perquè la bandera de la unitat pàtria en cega més d’un, faríem bé aquí a Catalunya de no fer el mateix amb els clubs que van impedir als seus jugadors viatjar a Girona. Estem a l’últim tram de curs, amb el Valladolid, l’Osca i el Rayo jugant-se la permanència. El Catalunya-Veneçuela d’ahir suposava massa risc i massa entrenaments perduts a les portes del tram definitiu de la temporada, amb el descens ofegant els tres equips. Recuperar el concepte Fachadolid,com ha tornat a circular aquests dies, no ens fa cap bé. El futbol i la política sempre aniran de bracet, però sumar a aquest binomi la bufanda encegadora que ens anul·la el sentit crític amb els nostres és el pitjor favor que podem fer al periodisme.

stats