TOT COSTA

Piqué torna a guanyar

El Piqué que m’agrada és el que tira dards cap amunt i no cap avall

És difícil parlar d’un derbi i que Piqué no en sigui el protagonista principal. Abans o després. Per passiva o per activa. Perquè un sector de l’afició blanc-i-blava l’insulta a ell i als seus o perquè decideix escalfar l’ambient amb algun dard dialèctic. Aquest cop que gairebé ni es parlava del partit, perquè els uns tenen la Lliga al sac i els altres són en terra de ningú, el tercer capità del Barça ha aconseguit que tingui caliu.

El primer que s’ha de dir és que l’animadversió és mútua -els pericos no suporten Piqué i el central no perd l’ocasió de buscar-los les pessigolles- i tan vella que ja ni se sap qui la va començar. I el segon és que tots els titulars que hàgiu llegit del que va dir el defensa blaugrana al programa La resistencia s’haurien de passar pel sedàs de l’humor foteta d’un programa en què, pel que sembla, es tracta de veure qui la diu més grossa. Seria estràbic jutjar les paraules de Piqué com si fossin declaracions fetes en el seu context professional habitual, justament perquè per això concedeix aquesta entrevista i no d’altres: perquè allà s’ho passa bé i es pot treure el filtre, si és que n’ha tingut mai.

A partir d’aquí, barra lliure per triar si la intervenció de dijous va fer gràcia o no. A mi, particularment, no me’n va fer. El Piqué que m’agrada és el que tira dards cap amunt i no cap avall, però els que li elogiem que sigui valent i digui que el judici als presos polítics és una vergonya o que veu moviments foscos a la llotja del Bernabéu també hem d’acceptar que s’expressi com vulgui quan no hi estem d’acord. Només faltaria.

Igualment, em guardaria molt de marcar als aficionats de l’Espanyol de què s’han d’ofendre i de què no. Però sí que em sembla que han tornat a caure en el parany, perquè, tal com el mateix Piqué va explicar al programa, se li’n fot si l’insulten o l’odien. Un emprenyador no triomfa si no se li emprenyen. I Piqué guanya. D’entrada, perquè aconsegueix que un sector de l’afició rival s’indigni, però sobretot perquè, un cop més, obté una reacció institucional. Un tuit des del compte oficial de Twitter de l’Espanyol. Un error, un més, perquè les respostes han de ser horitzontals: no pot ser que una institució es rebaixi a respondre a un futbolista d’un equip rival, per més carismàtic i ofensiu que sigui.

Piqué pretenia fer sortir de polleguera la pericada, com quan va dir allò de l’Espanyol de Cornellà, i ha aconseguit el seu objectiu. Amb més o menys gràcia, però ha tornat a guanyar. Fins i tot abans de sortir al camp.

Més continguts de