Pol Espargaró: "Un campió ha de saber ser fred"

MONTMELÓPol Espargaró (Granollers, 10 de juny del 1991) està content. Lidera el Campionat del Món de Moto2 i aquest cap de setmana corre a casa. El Circuit de Catalunya és a poc més de deu minuts de casa seva, i això li permet -a diferència de la resta de proves- no haver de dormir ni en un hotel ni al motorhome, sinó poder-se llevar al seu llit. Tot i això, des que és al Mundial encara no ha aconseguit la victòria al traçat català. Rialler i pacient, no dubta a atendre tots els aficionats que li demanen un autògraf o una fotografia.

Se't veu còmode amb els seguidors. Mai tens un no per a ells?

Es que jo he estat en aquesta posició, la de venir a veure els meus ídols. I sé perfectament què és demanar una fotografia i que et diguin que no, o que facin una mala cara a un nen. Però si només volen una foto!

Què canvia, quan corres a casa?

És un altre món, per tot. Només el fet de sentir l'olor de casa teva ja ho canvia tot. Et lleves i en pocs minuts ja ets al circuit. I els dies previs et trobes gent del pàdoc voltant per la teva ciutat... A més, Montmeló és un circuit que m'encanta!

Queda clar que vols que el Mundial continuï passant per Catalunya molts anys més.

I no només per això, també pel circuit. Tant de bo que n'hi hagués més, com aquest. Té unes escapatòries gegants, molta sorra per aturar la moto en cas de sortir de pista. Penso que és un dels millors traçats del món.

Tot i que des que ets al Mundial, encara no has guanyat mai a Montmeló. Com preveus aquesta cursa?

Amb confiança. Aquest cap de setmana estem treballant moltíssim. Però ja ho veurem. Tots els Grans Premis són incerts. I a vegades et penses que en algun circuit aniràs bé i no acaba sent així. I al revés. Espero poder fer un bon cap de setmana, i més davant de tots els aficionats.

De moment ets líder del Mundial. Aquest pot ser el teu any?

És molt aviat, només portem quatre curses! Cal ser fred i pensar que el Mundial no el guanya qui obté més victòries, sinó qui suma més punts a final d'any.

Això vol dir no arriscar?

A veure, això sempre depèn del lloc i el moment. A mi m'agrada arriscar perquè vull guanyar carreres en comptes de ser el segon. Però en curses com la de Le Mans, amb pluja, has d'entendre que és millor sumar 10 punts que cap. Cal ser conscient que això és molt llarg, ser fred i anar pas a pas.

¿Quan vas a 250 quilòmetres per hora costa fer aquesta reflexió?

Evidentment, la cosa canvia! [Riu.] La sang et bull i només vols guanyar. Però els autèntics campions són els que en aquests moments concrets saben valorar com costa guanyar un Mundial i que poc que cal perquè se t'escapi. Has de ser fred i tocar de peus a terra.

El 2009 vas estar lluitant fins a l'última prova pel títol de 125 cc però se't va escapar. ¿És una espina que tens clavada?

Sí, esclar que sí. Però entenc que tots els pilots volem guanyar i només un pot fer-ho. I en aquell cas el millor va ser el Marc [Márquez]. De moment nosaltres estem treballant molt bé aquesta temporada. Portem quatre carreres i anem líders. Hem de continuar així.

L'any passat vas fer el salt a Moto2 però no et van anar gaire bé les coses. Què va passar?

No estàvem preparats per lluitar entre els primers i vam pecar una mica de tot. De falta de pretemporada, d'experiència, de moto... i tot això ens va complicar moltíssim el fet d'intentar lluitar per guanyar. Per sort vam posar la moto a punt i vam fer un bon final de temporada.

Ja has pensat en l'any que ve? ¿T'agradaria fer el salt a MotoGP o ja et va bé esperar una mica més per intentar guanyar un Mundial?

M'agradaria pensar a poder fer aquest salt de categoria. Però ara mateix seria un error tenir el cap en això. Penso que el principal objectiu és continuar treballant com fins ara, pas a pas. Si les coses es fan bé, tal com les estem fent, tot arribarà.