Preocupació en un vestidor que ha viscut 30 descensos

Fins a 19 jugadors de l'Espanyol han patit situacions similars en clubs anteriors

Capcots i amb evidents signes de preocupació, els jugadors de l’Espanyol van abandonar aquest diumenge un Sadar on van desaprofitar l’enèsima oportunitat per escurçar distàncies amb el descens i, de pas, arrossegar al fang a un possible rival directe. A falta d’onze jornades per al final del curs, tothom a l’entitat és plenament conscient que la possibilitat de tornar a Segona, 26 anys després, és una opció que guanya pes a cada jornada que passa. Aquest dilluns Rufete, Carlos García Pont i José María Durán han tornat a acudir a l’entrenament per donar suport al tècnic i a una plantilla cada cop més assenyalada pels mals resultats. 

La llosa psicològica va pesant cada cop més a mesura que l’equip suma entrebancs, especialment quan venen propiciats per errades individuals evitables que esmicolen la confiança del grup. Al vestidor blanc-i-blau encara hi ha fe en la possibilitat d’obrar un nou miracle, però ningú amaga que l’Espanyol és cuer per mèrits propis, i si acaba baixant no serà de manera immerescuda. Noms en mà, l’Espanyol no té una de les pitjors plantilles de la Lliga, però en molts partits, com el del Sadar, costa trobar arguments futbolístics que convidin a pensar que el miracle és possible. Des del vestidor s’apel·la a la unitat, però el cert és que fins i tot els més veterans han comès errades difícilment explicables. Fa mesos que l’afició reclama que es faci un pas endavant, però, més enllà de l’aportació i la dosi d’orgull que han portat els fitxatges hivernals, el cert és que hi ha diversos pesos pesants que porten una temporada força lluny de la seva millor versió. 

Dotze dels jugadors actuals de l’Espanyol no han vist l'entitat blanc-i-blava a Segona, ja que van néixer més enllà del fatídic 23 de juny del 1993, quan un empat al Sardinero va certificar el quart descens del club. Tot i això, la gran majoria dels efectius amb qui treballa Abelardo, un total de 19, han patit en algun moment de la seva carrera algun descens de categoria. Només vuit (Naldo, Darder, Wu Lei, Vargas, Calero, Campuzano, Ferreyra i Iturraspe) no ho han viscut. Bernardo Espinosa, amb quatre, és el jugador espanyolista que n’ha patit més, seguit de Dídac, Andrés, Embarba, Corchia, David López, Pipa, Javi López i Calleri, amb dos. Deu jugadors més han viscut en una ocasió una de les situacions més dures –lesions a banda– que pot experimentar un futbolista. “Baixar és un cop molt molt dur. Un perd la il·lusió quan la calculadora no et dona. Vam deixar passar moltes opcions i és molt complicat”, va confessar Calleri pocs mesos abans de consumar el descens amb el Las Palmas el 2018. L’argentí va reconèixer que els nervis que es viuen a la grada es traslladen a la gespa: “Els jugadors ho sentim tot des del camp”. En total, l’actual plantilla de l’Espanyol ha viscut 30 descensos, 15 dels quals han estat de Primera a Segona. 

D’aquests casos, només dos jugadors van seguir l’any posterior en el mateix club: Andrés Prieto i Embarba, que ha patit dos descensos a Vallecas. Els altres 10 jugadors que van caure de Primera van marxar, alguns per final de cessió, d'altres per continuar a la màxima categoria però en altres clubs. “El vestidor estava unit, però a vegades era una mica inexpert. En certs moments vam poder donar més, però tots som responsables”, va lamentar Diego López, que va deixar el descendit Vila-real el 2012 per fitxar pel Sevilla. L’Espanyol, per si de cas, treballa per intentar evitar una desbandada a l’estiu en cas de descens, un escenari cada cop més probable.