Projectes amb credibilitat i no amb amenaces
Mentre es jugava el clàssic de la Lliga Endesa, Francisco Roca (ACB), Albert Soler (Barça) i Juan Carlos Sánchez (Madrid) van coincidir a la llotja del Palau Blaugrana, on el gran tema de conversa va ser la situació que viu el bàsquet europeu. La FIBA amenaça d’excloure dels Jocs Olímpics, de la Copa del Món i de l’Eurobàsquet les seleccions dels països que tinguin clubs que apostin per disputar l’Eurolliga i l’Eurocup. Un esperpent.
La FIBA és una organització anacrònica que va quedar absolutament desfasada fa anys, quan els clubs europeus van decidir emancipar-se i crear la seva pròpia competició. Cansats d’una mala gestió, els rivals esportius es van posar d’acord fora de les pistes per inventar-se una estructura competitiva que, amb les seves errades i limitacions, ha funcionat molt bé. Si l’Eurolliga no fos un projecte atractiu per als seus participants, el debat s’hauria acabat. Com diu Sarunas Jasikevicius, tornar a apostar pel seu model és retrocedir 20 anys.
Els clubs femenins no s’hi van veure amb cor i encara avui en paguen les conseqüències. Les competicions que disputen són clandestines i periòdicament han d’aixecar la veu per queixar-se de normes adoptades des de despatxos amb olor de ranci, com ara les obligacions de jugar amb roba ajustada o de dirigir els partits amb corbata, ignorant que també hi ha dones entrenadores.
Si vol organitzar competicions de clubs, l’obligació de la FIBA és presentar un projecte amb credibilitat i no amb amenaces. El seu últim intent, la Suprolliga, va ser un fracàs. Les idees que hi ha escrites a l’agenda negra de tapes dures que acostuma a utilitzar Jordi Bertomeu poden tenir defectes, però el que és evident és que l’Eurolliga manté un rumb clar, estable, ambiciós i amb visió de futur. Tot el contrari que la resta d’actors del bàsquet europeu. Paralitzats pels interessos particulars, són incapaços d’aixecar la vista i proposar una estratègia col·lectiva amb cara i ulls.
Les federacions volen la seva part d’un pastís que no van saber gestionar. José Luis Sáez -el president de la Federació Espanyola investigat per un ús indegut de fons- i Miguel Cardenal -el secretari d’estat per a l’Esport que va maniobrar perquè la denúncia no arribés a la Fiscalia i se solucionés amb un expedient del TAD- pressionen perquè els clubs que van signar un contracte de deu anys amb l’Eurolliga es facin enrere. I així anem.
