AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

Què vol dir jugar bé?

Columna d'opinió sobre el joc del Barça

Fa uns dies el periodista Fermí Suárez obria un interessant debat sobre el significat de jugar bé. Una discussió a la qual van sumar-se exfutbolistes tant del Barça com de l’Espanyol, com Jofre Mateu i Moisés Hurtado. Una part del barcelonisme segurament ha fet una apropiació indeguda del que significa jugar bé, equiparant-ho a una manera d’entendre el futbol que va néixer amb Cruyff i va arribar al clímax durant l’etapa de Guardiola al Camp Nou. Jo mateix he utilitzat equivocadament aquest concepte moltes vegades, malgrat ser conscient que és un error convertir aquest estil de joc que defensem en un sinònim perfecte de jugar bé i excloure’n la resta. Hi ha moltes maneres de jugar bé.

Ara bé, sota aquest paraigüa, sota aquest imprecís i restrictiu ús del llenguatge, en realitat tots aquells que creiem en aquesta idea volem definir un joc que gira a l’entorn de la pilota, és propositiu, dominador, insisteix en el joc de posició i no només en destruir. En definitiva, gaudir, retornar-nos a la gènesi del futbol, que no deixa de ser en essència un joc. Sempre serà més gratificant -siguis professional o juguis al pati de l’escola- passar-se la pilota que corre-hi darrere desesperadament. Amb tots dos estils pots arribar a jugar bé, et pots arribar a sentir realitzat, però tots sabem que les sensacions mai seran les mateixes.

Precisament, el debat estètic arriba en un moment complex per al Barça. Ple de contradiccions. Quique Setién és un dels màxims exponents d’aquesta manera d’entendre el futbol, d’aquest mal anomenat jugar bé. El tècnic blaugrana ho va deixar clar el dia de la seva presentació: “Només garanteixo que el meu equip jugarà bé”. Després, els resultats arribaran, com una conseqüència lògica de l’aposta ferma i decidida per una manera d’entendre el joc. Fins ara, si seguim amb el seu llenguatge, el seu Barça no ha jugat bé. Centenars de passades neutres, un equip pla i avorrit. Tres mals partits que s’han aprofitat per carregar interessadament contra els defensors del mal anomenat jugar bé. Sense ni temps per transmetre el que vol al grup, Setién -la idea que ell simbolitza- ha rebut des del primer dia, fins i tot, com ahir s’informava, dels mateixos jugadors, massa ben acostumats a decidir.

Després de l’esperpèntic adeu a Valverde, el Barça va apostar pel tècnic càntabre, defugint el fitxatge d’entrenadors pragmàtics que podrien donar resultats immediats. Es va apostar per una idea que necessita temps. I no parlo d’un mes ni dos. Ni tampoc sis mesos. Per aproximar-nos a aquest jugar bé que entenen tants barcelonistes, inclòs el mateix Setién, cal que aquest sigui un projecte que, independentment dels resultats, vagi més enllà d’aquest estiu. Un cop es pren una decisió, s’hi ha de creure fins al final.