02/09/2012

Qüestió de centímetres

2 min

Dilluns Mourinho es llevava i veia que el seu equip ja estava a cinc punts del Barça en només dos partits de Lliga. Es presentava un matí complicat a Valdebebas, amb una xerrada als seus jugadors exigint-los un canvi d'actitud. Les bones notícies, però, també van arribar: Luka Modric, el jugador que tant volia el portuguès, ja era oficialment madridista.

Dimarts cares llargues i serioses i roda de premsa en què va tornar a enviar un missatge clar al seu vestidor: o s'espavilen o hi haurà conseqüències. De fet, Mourinho estava més que preocupat. Amb només una setmana el que era un títol de tràmit ara era una prova de foc. A més, un sector del vestidor, el de sempre, els campions del món, estaven disgustats per com havia gestionat Mou la situació carregant les culpes als jugadors i en cap moment assumint des del cos tècnic cap responsabilitat. Ni en públic ni en privat.

Però el Madrid aconseguia la remuntada i s'adjudicava el primer títol de la temporada. Havia salvat un set ball importantíssim. I un cop més el Barça havia deixat escapar viu un club que si no hagués guanyat la Supercopa se li presentava un escenari de guerra civil important. Mou dormia satisfet i tranquil.

Dijous no seria un bon dia. El sorteig havia estat capriciós i aparellava el Madrid amb el campió de la Premier i el de la Bundesliga. I aquest any l'objectiu és la Champions: aquí no s'hi val a fallar. Problemes. L'equip està preparat per estar físicament perfecte a partir del febrer, i ara l'exigència ja es demana des del setembre. Encara hi ha temps per donar un cop d'ull al mercat.

Divendres toca moure's ràpid i buscar algú que ajudi físicament l'equip. Una mica de múscul i experiència al mig del camp. I sobretot algú conegut i que no sigui problemàtic, com el francès Lass Diarra. Sobre la campana es compleix l'objectiu i Essien es converteix en el jugador perfecte per reforçar l'equip sobretot en aquesta primera fase de Champions.

I arriba el cap de setmana i Mou torna a somriure. Té una plantilla que li agrada, un títol a la butxaca i un rival assequible avui al Bernabéu. Un somriure que no existiria si dimecres el xut de Messi en els últims instants hagués anat uns centímetres més a la dreta.

stats