18/04/2016

Qüestió d’autoritat

2 min

Com acostuma a passar en aquests casos, ens adonem tard que els senyals han estat sempre a la vista i no n’hem fet prou cas. Ara que ens ha esclatat un problema, mirem enrere i descobrim que s’han anat desplegant avisos als quals no hem parat prou atenció, embadalits com estàvem amb les exhibicions futbolístiques del triplet. Comencem al novembre, a la Castanyada. Un grup de jugadors, no tots, van irrompre del vestidor a la sala de premsa amb disfresses grotesques mentre un company de feina (un jugador del Getafe) atenia els mitjans. Va fer molt riure aleshores però vist amb perspectiva ja no provoca el mateix efecte.

Alves mereix un capítol a part. De la temporada passada recordem les seves rodes de premsa coaccionant el club abans d’acabar acceptant les condicions de la renovació in extremis. No hauria d’estranyar a ningú el seu estirabot després de l’eliminació de la Champions si tenim en compte que el seu Instagram ha sigut l’escenari d’escenes similars. Un dia va estripar contra la premsa i el club va acabar emetent dos comunicats diferents i gairebé contradictoris amb poques hores de diferència. El Periscope de Piqué és una pràctica legítima de qualsevol que vulgui tenir xarxes socials i en faci un ús expansiu, però mentre la institució tanca en un búnquer espais i persones de l’staff al món sencer, els vèiem i els sentíem a les xarxes socials. I, per acabar de tancar la llista, el viatge festiu de Neymar al Brasil per a la festa d’aniversari de la seva germana, coincidint amb una oportuna sanció per acumulació de targetes, ha acabat de fer vessar el got. Ep, que això ha molestat alguns dels seus companys. No només observadors externs.

La llista per si sola esdevindria paper mullat si no fos que ens la mirem amb els ulls d’aquests dies, castigats com estem per l’eliminació europea i pel trasbals a la Lliga. La conclusió, dolorosa, és que no hi ha pràcticament ningú al club que tingui autoritat sobre els jugadors de la plantilla. O, més ben dit, sobre la taula petita del vestidor blaugrana. Res a dir, el règim que va sorgir del pacte d’Anoeta (el del primer Anoeta) ha resultat un èxit. Els jugadors han fet i desfet mentre hi ha hagut resultats. Ara aquest pacte està en qüestió i el problema és que ningú ha treballat alternatives. Ningú ha previst com cal comportar-se en cas que el trident defalleixi. Recuperar l’autoritat ara que hi ha una oportunitat de fer-ho pot ser l’altre títol d’aquesta temporada.

stats