Els extrems topen en un derbi de dues cares

Cornellà de LlobregatEl primer derbi barceloní del curs va servir per confirmar que, sovint, en el futbol pesen més els estats anímics que no pas altres variants futbolístiques. El Barça, que en surt reforçat de cara als pròxims partits, va posar la cara. L’Espanyol, que segueix de caiguda i necessita corregir errades i aprofundir en la reflexió, va quedar-se la creu. L’enfrontament amb el rival ciutadà va arribar en el pitjor moment per al conjunt blanc-i-blau, que venia de registrar la pitjor ratxa de resultats i d’exhibir, per moments, les imatges més pobres de la temporada. A Sevilla va caure competint de tu a tu, amb opcions de guanyar al tram final. Contra el Girona, ho va fer sorprès per dos gols matiners, però malgrat tot va aixecar el cap –tard, això sí– i va estar a punt d’empatar el 89. A Getafe, la derrota no va tenir excuses. Ahir, la quarta desfeta consecutiva, contra un Barça força solvent i efectiu, va confirmar que l’equip de Rubi viu un moment delicat que exigeix alguns canvis.

El tècnic maresmenc en va proposar alguns –Víctor Sánchez en el lloc de Granero o Melendo per Piatti– a més de l’obligat, per lesió, d’Hermoso, una baixa significativa per a la defensa blanc-i-blava. L’experiment, però, no li va sortir gens bé. L’Espanyol va quedar-se a mitges: va voler jugar amb les línies avançades sense aconseguir tenir el control del partit, una de les senyes d’identitat mostrades al llarg de tot el curs. Rubi va voler arriscar, però el seu equip va ser massa tou i permissiu. Un pecat que va aprofitar sense pensar-s’ho dues vegades un Barça que, sense necessitar oferir la versió més lluïda, sí que va mostrar la més efectiva. Cada gol del Barça va ser una punyalada per als blanc-i-blaus, que, malgrat que van millorar al segon temps, van marxar incrèduls del camp. “Teníem una idea de treball però el primer gol ens ha desmuntat”, confessava Rubi, conscient que al seu equip no li havia sortit “res bé” quan, contra el Barça, cal ser “perfecte”.

El Barça i el VAR, sense pietat

A l’Espanyol, ahir, tot li va sortir malament. Fins i tot quan va merèixer escurçar distàncies no en va ser capaç. Tampoc quan va marcar un gol, amb el partit ja resolt, va poder somriure: el VAR va anul·lar per fora de joc la diana d’Óscar Duarte després d’un minut llarg d’incertesa que va acabar amb una resolució frustrant per als locals. La màgia que va viure l’equip en l’inici de curs ja s’ha esfumat. Abans d’aquestes quatre derrotes seguides, a la jornada 11, els blanc-i-blaus eren segons, a tres punts del Barça. Quatre partits després, l’equip periquito és novè, a deu punts dels blaugranes. La imatge de l’RCDE Stadium buidant-se progressivament al llarg de la segona part ho diu tot. Només el temps dirà si l’Espanyol s’aixeca d’aquestes ensopegades i es recupera abans no sigui massa tard.

En el bàndol contrari, les sensacions van ser oposades. Ofensivament, el derbi en clau blaugrana va ser un recital. Van fer sang quan van poder, i si la golejada no va ser més gran va ser gràcies a un Diego López, que, tot sigui dit, també va poder fer més en alguns gols. El conjunt blaugrana, però, va ratificar que a Messi no se li pot concedir cap falta. A Dembélé, cap espai. A Suárez tampoc se’l pot descartar en cap disputa a l’àrea. Fins i tot Piqué va buscar el seu gol. Allà on l’Espanyol va permetre una opció rival, el Barça la va aprofitar. Defensivament, el conjunt de Valverde no va mostrar fissures, i això que no només va saber viure tota la segona part del 0-3 firmat a la primera, sinó que el va ampliar. “Marxem contents, amb la porteria a zero, i sense haver concedit gaire en un camp difícil. Volíem ser amos de la pilota i que ells no s’enganxessin a l’onada del bon joc amb Roca i Darder”, reflexionava el Txingurri. Si contra el Vila-real van recuperar sensacions, ahir el conjunt blaugrana les va confirmar. Conscient del segon empat seguit del Sevilla, el Barça va saber fer la feina a temps i no deixar lloc a dubtes: ja són tres punts de distància respecte als andalusos.