Rafa Benítez s’abaixa els pantalons

MadridLa setmana no havia sigut fàcil per a Benítez. Tenia dues opcions, seguir amb els seus principis i morir amb les botes posades o cedir a les pressions de president, plantilla i seguidors. I finalment va optar per la segona opció. La primera era jugar amb 4-4-2 i amb Isco i Casemiro. Sense Benzema ni James. Però Florentino li havia fet arribar un missatge: això és el Madrid i han de jugar els millors. I potser això, o vés a saber què, va fer que Benítez cedís. Mai sabrem què hauria passat si hagués començat amb la seva opció però el que vam veure al camp va ser un desastre. Ja fa temps que els jugadors no se’l creuen i ara encara menys. Ha abandonat els seus principis d’un dia per l’altre i està en una situació molt delicada. Les constants baralles amb jugadors com Cristiano, James o Benzema no l’han ajudat gens i l’han distanciat del vestidor. I en aquest esport els que corren, els que guanyen i els que perden són ells, els jugadors. I si aquests no creuen en l’entrenador, ja podem plegar. “Els jugadors que han sortit de titulars tenen qualitat per fer-ho millor, però sempre que passen aquestes coses la responsabilitat és de tots. Caldrà analitzar les coses que s’han fet malament entre tots”, va dir Benítez.

I ara, què? Benítez té dues opcions, tornar als orígens amb Casemiro a l’onze titular o seguir apostant per posar totes les estrelles juntes. Però en el fons això és el menys important, perquè hi haurà un abans i un després de la golejada del Barça. Sobretot perquè els crits que més es van sentir al Santiago Bernabéu no van ser contra l’entrenador, sinó contra el president. I a Florentino no li agrada gaire per no dir gens que li demanin la dimissió. Perquè plegar, ara per ara, no s’ho planteja. Però li queden pocs escuts, ja que se’ls ha anat carregant tots. No té secretari tècnic, ni director esportiu, ni vicepresident esportiu. Ell és qui ha agafat tots els poders i s’ha carregat tots els ponts.

Per tant, el crèdit de Benítez dependrà del grau d’amenaça de crítiques que rebi el president i no tindrà cap problema a desviar l’atenció i carregar-se l’entrenador. I després apostar per algú que il·lusioni i que a més sigui del seu gust. Algú semblant a Zinedine Zidane, per exemple.