TENIS
Esports 10/06/2018

‘Monsieur’ Roland Garros

Nadal derrota Thiem i guanya el seu onzè títol a París (6-4, 6-3 i 6-2)

Martí Molina
3 min
Rafa Nadal, guanyador de Roland Garros per onzena vegada

BarcelonaL’idil·li de Rafa Nadal amb Roland Garros es manté. El tenista manacorí va derrotar Dominic Thiem a la final i va aixecar la Copa dels Mosqueters per onzena vegada (6-4, 6-3 i 6-2). En un partit que va durar gairebé tres hores i que va ser molt més competit del que pot semblar el marcador, Nadal va demostrar que manté el tron de rei indiscutible de la terra batuda contra un rival que, tot i la derrota, es confirma com el seu successor en aquesta superfície.

Nadal va saber patir quan tocava, accelerar quan calia i resistir quan convenia. Fins i tot va haver de lluitar, al tercer set, contra els problemes físics, perquè se li va enrampar la mà esquerra, la que fa servir per aguantar la raqueta, quan defensava el seu servei. En definitiva, un partit perfecte per superar el seu adversari en un duel elèctric entre dos jugadors que no donaven cap pilota per perduda.

Competitiu com pocs, Nadal deia que afrontava la final com si encara no hagués guanyat cap dels títols a la pista central Philippe Chatrier de París. Deia que no volia que el seu palmarès es veiés com una cosa lògica i reclamava, també als aficionats, que es donés valor a cada triomf, fos quina fos la competició o el rival. Potser per això es va posar a plorar al final del partit, després de rebre el trofeu de mans de la llegenda australiana Ken Rosewall, vencedor de 12 Grand Slams.

“Ha sigut increïble. He jugat un partit molt bo. El Dominic ha mostrat un tenis molt bon. És un amic i un d’aquells jugadors que el torneig necessita”, explicava el manacorí, que també reconeixia haver-se “espantat” al tercer set quan va notar les rampes a la mà.

L’hereu en terra batuda

Nadal donava valor al seu triomf mentre llançava floretes a Dominic Thiem. Poques vegades un tenista perd una final amb tanta dignitat. Certament, l’austríac va anar a remolc del marcador des del principi i va acabar cedint contra la veterania i l’efectivitat de Nadal. Però mai, mai, va abaixar els braços. Ni tan sols al final de tot, en l’últim joc de la final. Entestat a morir dret, va igualar un 40-0 en contra, les tres primeres pilotes de partit de què disposava Nadal. Thiem encara en salvaria una altra. No va ser fins al cinquè match ball que Rafa Nadal va aconseguir finalment la victòria. “Thiem no ha guanyat aquesta final, però veient-lo jugar és evident que tindrà moltes més oportunitats aquí”, comentava el manacorí, elegant com sempre en la victòria, reconeixent els mèrits del seu oponent a la pista.

Thiem no es va ensorrar malgrat començar el partit cedint el seu primer servei. L’austríac va recuperar-lo al joc següent i va aguantar amb urpes el sisè, salvant diverses pilotes de break. La balança només es va desequilibrar al final, quan Nadal va aconseguir trencar-li novament el servei per guanyar el primer set (6-4) i fer el primer pas decisiu per endur-se el títol.

Gat vell, Nadal sabia que tenia Thiem contra les cordes i va accelerar a l’inici del segon set per trobar un nou break matiner, que el situava 2-0. Novament es repetia la història i l’austríac intentava tornar-li la moneda amb un trencament instantani. Però va desaprofitar un 0-30 i va acabar perdent el joc. Nadal s’encaminava cap al segon set i deixava el partit gairebé resolt.

Havia trobat la recepta perfecta i intentava posar-la en pràctica, també, a l’inici del tercer set. Thiem va salvar un 0-40 per guanyar el joc, però va acabar cedint en el seu segon servei i el manacorí va agafar un avantatge ja insalvable. Les rampes, que van arribar just després amb Nadal al servei, van acabar sent una falsa alarma i el manacorí va salvar el punt. Thiem, ja cansat, va encaixar poc després un nou trencament. La final estava vista per a sentència.

Amb el d’ahir, Rafa Nadal ja té onze títols de Roland Garros, un torneig en què ha participat tretze vegades -el 2016 no hi va ser per lesió-, ha guanyat 86 partits i només ha encaixat dues derrotes, als vuitens de final del 2009 contra Robin Soderling i als quarts del 2015 contra Novak Djokovic. Tot per guanyar el seu 17è títol de Grand Slam i quedar-se a només tres dels 20 que té Roger Federer.

La mà de Carlos Moyá

A París, Rafa Nadal va demostrar que és un guanyador incansable. Que mai és tard per reciclar-se, per més que s’hagin guanyat títols. Amb 32 anys acabats de fer, el canvi d’entrenador ha sigut un punt de motivació per a un jugador que mai es cansa de guanyar. Toni Nadal, tècnic fins l’any passat, va veure la final des de la graderia acompanyat de Carlos Moyá, coach d’un tenista incansable que ha polit els pocs defectes que tenia per ser encara més competitiu. Ara mateix, sembla que l’únic límit de Rafa Nadal són les lesions, com li va passar a Austràlia. Té corda per estona.

stats