Recordem el passat, gaudim de cada minut
Els humans tenim tendència a acostumar-nos a les coses bones fins a trobar-les normals. Absurdament pensem que l’estat natural és el benestar i la tranquil·litat. Només les desgràcies ens fan prendre consciència de com estàvem de bé quan estàvem “normals”. Entenc que qui al llarg de la vida no ho ha passat malament descobreixi aquestes veritats quan li esdevé una desgràcia. Però resulta incomprensible que qui ha tingut una vida complicada i plena de desgràcies ho oblidi ràpidament quan li arriba una bona època. Aquest és el cas de molts pericos.
Ser el segon equip europeu amb més minuts de jugadors debutants del planter ja és una gran notícia. Però de jugadors bons i del planter ja n’hem tingut. La gran diferència és que ara no hem de patir perquè siguin massa bons. Les renovacions d’Aarón Martín, Óscar Melendo i Marc Navarro -i l’anterior de Marc Roca- que ahir es van celebrar en un emotiu acte (retransmès, per cert, per Esport3, de la sovint massa criticada TV3) són molt importants. Pel que són -la garantia de seguir gaudint d’uns grans jugadors- però sobretot pel que signifiquen: per als nens pericos necessitats d’ídols, per als jugadors del planter necessitats d’esperança, per als jugadors joves de Catalunya que han de saber quin és el club que els tractarà millor i amb qui tenen més possibilitats d’arribar al primer equip.
A aquests jugadors que porten una vida a l’Espanyol -i en el cas de Melendo no és una metàfora- no se’ls ha d’explicar què significa portar la nostra samarreta. A més, tenen un esperit guanyador, acumulen títols. I ara que arriben al primer equip volen seguir guanyant. No pensen a marxar: el seu somni és fer-se grans com a futbolistes en un club -el seu de sempre- que creix.
Però el maleït futbol modern farà que algun d’ells acabi marxant. Quan arribi el moment -que arribarà- no el malvendrem com vam fer amb Eric Bailly. Marxaran després d’haver-ne gaudit més enllà d’uns mesos i deixant diners a caixa. Als Vila-reals i als Atlètics de Madrid se’ls ha acabat el calador de jugadors BBB. Aquesta setmana n’han tingut un petit tast amb Caicedo. Al nou Espanyol no hi ha rebaixes. Sense urgències, òbviament, tot és més fàcil.
Pensem en el passat. Imaginem el disgust i el patiment que tindríem ara mateix. Disgust perquè Aarón ja no hi seria i patiment per saber quants dels altres tres marxarien a l’estiu. No oblidem d’on venim. Perquè som -també- el que hem estat. I des d’aquesta fidelitat al passat entenc i elogio la proposta de renovació feta a Javi López.
