BARÇA

Roberto López Ufarte: “Si perdem el rècord, que sigui pel Barça”

Entrevista al jugador de la Reial Societat entre el 1975 i el 1987

Roberto López Ufarte (Fes, Marroc, 1958) va jugar a la Reial Societat dels 38 partits de Lliga seguits sense perdre.

Què tenia aquell equip?

Era molt equilibrat: un bon porter i una defensa dura, un mig del camp que compensava treball i creació i un atac amb dues torres com Satrústegui i Idígoras i jo que enllaçava amb ells. Teníem qualitat i érem un grup d’amics. Molts, de la casa. Llavors la Lliga tenia 34 partits i [la temporada 1979-80] només en vam perdre un. Una mostra de la qualitat d'aquell equip és que els dos anys següents vam guanyar la Lliga.

Era un futbol molt diferent del d’ara?

Era una mica més violent, perquè els àrbitres eren més permissius, però també hi havia qualitat: Maradona, Cruyff, Schuster… Tot i que el futbol d’ara és més ràpid i els jugadors són millors. Actualment m’encanta com juga el Barça: si algú ens ha de prendre el rècord, que siguin ells. Valverde ha equilibrat un gran equip. Messi és el millor del món, però estic enamorat del futbol d’Iniesta.

Maradona o Messi?

El que feia Maradona semblava que no ho podia fer ningú, però Messi l’ha superat, és incomparable.

Què en pensa d’Iniesta? Continuarà?

És qui fa el millor futbol. Ho té tot. Potser li falta una mica de gol. Tant de bo jugués tota la vida, però els anys comencen a pesar. Li aconsellaria que fes amb el seu futur el mateix que va fer Xavi. Sempre formarà part del record del Barça.

Vostè també era un futbolista creatiu. Com l’aturaven els defenses de l’època?

Eren durs, es marcava molt a l’home. No te’n diré el nom, però hi va haver un defensa que em va seguir tant durant un partit que, per un problema amb les botes, vaig haver d’anar al vestidor a canviar-me-les i va estar a punt de perseguir-me fins a dins! També recordo que, fa un temps, em vaig trobar Migueli i em va donar un cop suau mentre em deia “Els cops que t’he volgut donar i no t’he donat!”.

Es va retirar amb gairebé 32 anys com a jugador del Betis. Com es porta això de penjar les botes?

Molts jugadors no pensaven que s’haguessin de retirar, creien que podrien jugar sempre, fins que el club els deia que no. En el meu cas, em vaig anar preparant per quan arribés aquest moment. Podríem dir que vaig deixar el futbol abans que el futbol em deixés a mi. Abans de retirar-me m’havia estat formant com a entrenador. Ara estic buscant equip.

Per acabar, tornem al Barça. ¿El veu capaç d’alçar el triplet?

La Lliga i la Copa les té molt encarrilades i els veig favorits. A la Champions encara queda teca i no goso dir que el Barça sigui del tot favorit, però tant de bo.

Més continguts de