VELA

Sandra Azón: “Els que es fan fotos quan guanyes una medalla olímpica ara ataquen la vela”

Entrevista a la medallista olímpica el 2004

Sandra Azón / CRISTINA CALDERER

Sandra Azón (Barcelona, 1973) mira cap al mar i els seus ulls s’il·luminen. Des de la cafeteria del CN Barcelona, on coordina la secció de vela, controla on té tots els nens i els seus monitors que han sortit a navegar mentre ella parla amb l’ARA. De tant en tant mira cap a l'horitzó per veure on són les embarcacions, com està el mar. “Si em fas estar hores en una oficina em mates, jo necessito el mar”, confessa la que va guanyar la medalla de plata en categoria 470 als Jocs d’Atenes del 2004, mentre explica les raons per les quals la vela catalana es manifestarà davant de la catedral de Barcelona a les 16 h. Desenes de clubs podrien tancar els pròxims mesos per l’aplicació de la llei de costes, una llei que, aplicada de manera estricta, podria significar la desaparició de gairebé la meitat dels clubs de vela de Catalunya.

¿Aquests dies ha plorat?

Quan vaig saber que tancava el club de Cabrera, vaig anar-hi i vaig plorar. Era per Nadal. Vaig emocionar-me al recordar-me de petita, competint allà amb els optimists. Jo competia al Masnou i sempre anàvem a Cabrera, on els mariners jugaven amb els nens, on et remolcaven per navegar. Feia dos dies que havien tancat el club i ja semblava abandonat de dècades. I ara que passarà? Han forçat que tanqui un club i queda un edifici buit, de què servirà? Queda un edifici desert amb els seus riscos, on abans hi havia un club esportiu que feia campus per a nens. Un club que organitzava competicions, cursos, que feia dècades que era allà.

¿Poden tancar més clubs?

Aquestes últimes setmanes han tancat els clubs de Cabrera, Pineda i Canet. I tenim 8 clubs més esperant. La gent del club de Cabrera creu que si acaben aplicant la llei d’una manera més dura podria acabar afectant més de 60 clubs catalans. La nova llei de costes només permet tenir una superfície de 300 metres quadrats. I la major part de clubs de vela tenen instal·lacions molt més grans, però estem parlant d'instal·lacions anteriors a aquesta llei del 2013. Un cop es va decidir aquesta llei, els clubs van presentar propostes per aconseguir permisos, fer esmenes o dialogar. Però no ha servit de res i aquests dies han començat a enviar cartes amenaçant amb multes tan grans que els clubs afectats tanquen. Per què ara? No t’ho ser dir. Si han decidit que no es poden tenir espais de 300 metres a primera línia de mar, perfecte, doncs 300. Però la lògica seria impedir noves construccions i valorar cada cas dels edificis que ja existeixen. I no ha passat.

Però tard o d’hora la llei s’havia d’aplicar...

Algunes persones ens diuen que ja ho sabíem, que la llei era aquesta. Bé, cal recordar que fa dècades no hi havia llei sobre aquests afers, quan es van construir aquests clubs. Calia reglamentar-ho, estem d'acord. Però ni s'han consultat especialistes esportius, ni els clubs, ni han volgut escoltar les propostes dels clubs per trobar punts d'acord. Si la llei és aquesta, cal acceptar-ho. Però ¿per quina raó multen els clubs com si fossin criminals? El que fa mal és que no volen negociar solucions. Han aplicat una llei sense preguntar als experts, però en canvi si han protegit restaurants amb superfícies més grans de 300 metres per la pressió del 'lobby' de la restauració de Màlaga. No té sentit una llei que indulta restaurants grans, però fa tancar clubs esportius amb un valor social.

Quin és aquest valor social de la vela?

La gent pensa que som un esport de 'pijos'. A veure, aquesta realitat existeix. Però els vaixells grans que la gent veu per la televisió és la vela dels clubs que tenen la seva seu en un port. La nova llei de costes no els afecta, als clubs grans amb una seu en un port. La llei afecta els clubs amb seu a la platja, una vela de petites embarcacions, que no és cara, on no s’hi guanyen diners. Jo, per exemple, vinc de família humil. Vaig començar de menuda al casal del Club Nàutic del Masnou. En moltes poblacions de costa és una cosa ben normal, els clubs de vela fan el paper que fan els clubs d'hoquei, de bàsquet o els esplais en altres llocs. Aquesta és la pedrera de la vela. Tots aquests clubs afectats són on jo competia de petita. Allà vaig destacar, i gràcies a l’esforç dels pares i les beques vaig poder guanyar medalles. Però on va començar tot és a la sorra, a la platja, on per pocs diners els pares envien els nens cada estiu. On els menuts aprenen valors.

Que ha après amb la vela?

Per començar, et dona ordre, ja que cuidar una embarcació és com cuidar una criatura. Necessites que tot funcioni, cal aprendre a cuidar els detalls, a ser metòdic. Després t’ajuda a prendre decisions ràpid, però també a treballar en equip... i et fa estimar la natura. Moltes poblacions han viscut sempre obertes al mar, però sense un club on poder tenir-ho tot, on trobar-se... costarà molt mantenir viu l'esport. Veure que destrueixen un esport fa molt de mal. Sense base, tampoc hi haurà medalles.

¿Sense aquests clubs no hi haurà una Sandra Azón en el futur?

Els que és fan fotos amb els medallistes olímpics ara ataquen la vela catalana, oblidant que per guanyar les medalles cal tenir una base. Sempre passa el mateix, quan es guanya, tothom et busca. Després, en canvi, res de res. Ignoro si les raons són polítiques o no, però estic molt enfadada. En altres països, qui ha guanyat medalles és escoltat. Aquí, un cop es fan la foto amb tu, t’obliden. ¿La vela és l’esport que ha donat més medalles a Espanya i ara una llei tanca els clubs d’on han sortit els medallistes? Catalunya és on hi ha més clubs, on s'han format molts medallistes olímpics o de campionats europeus. 

¿El fet de tenir eleccions generals ara podria afectar el destí de la llei de costes?

Ho ignoro. Ara s’ha fet una al·legació. Quan una llei es modifica sempre hi ha un període en què qualsevol ciutadà pot fer reclamacions. I ara s’ha fet una al·legació en nom de la Federació de Vela aprofitant un canvi a la llei que no ens afectava. A veure què passa, però no hi veig una voluntat de dialogar. Costa entendre per quina raó s’han posat tant intransigents ara.

¿La pèrdua de sorra a la platja seria una clau? De mica en mica s'està erosionant el litoral i cal vigilar les estructures...

No ho crec, ja que els clubs són els primers afectats que volen solucions en aquest cas. Si és per la qüestió de la pèrdua de platges, no indultarien els restaurants. ¿Hi ha un problema? Doncs busquem solucions plegats. ¿Que hi havia un forat legal en el passat i cal posar ordre? Doncs fem-ho junts. És un problema que afecta especialment Catalunya, on tenim un teixit associatiu diferent, molt actiu. Tenim alguns ajuntaments disposats a dir que els clubs nàutics són patrimoni local, però al ministeri diuen que els és igual, que els salvarien si fossin patrimoni nacional. Als restaurants sí que els salven; als clubs, no. M'està trencat el cor, ja que sense clubs no es poden fer competicions, no es poden formar esportistes.

Més continguts de