Rosell es defensa: “L’acusació està plena d’errors”

Enviat especial a MadridA la segona jornada del judici pel cas Rimet a l’Audiència Nacional va ser el torn d’escoltar els acusats. L’expresident del Barça Sandro Rosell, que s’enfronta a una pena d’11 anys de presó i a 59 milions de multa, va ser el primer a declarar. En la seva intervenció, Rosell va negar-se a respondre al fiscal “per la gran quantitat d’errors que conté l’acusació”, i només va contestar les preguntes del seu advocat, Pau Molins.

Després de dues hores i mitja d’interrogatori, durant les quals Rosell va insistir en la seva innocència, va ser el torn del gestor Joan Besolí (que es va acollir al dret a declarar en català, com a ciutadà andorrà), de la dona de Rosell, Marta Pineda, i de Josep Colomer, mentre que Shahe Ohannessian i Andrés Ramos, els dos últims investigats, no parlaran fins avui. Cap va voler respondre tampoc a les preguntes del ministeri públic, d’acord amb l’estratègia conjunta dels advocats defensors.

Com era de preveure, l’interrogatori més extens va ser el de Rosell, considerat per l’acusació pública “el cap d’una organització criminal”. La conversa va començar amb l’empresari descrivint la seva trajectòria professional i va continuar entrant en qüestions relatives al presumpte cobrament de comissions il·lícites per la venda dels drets audiovisuals de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i el posterior blanqueig d’aquests capitals, acusacions que va negar rotundament.

L’estratègia dels advocats defensors passava per crear un ambient tranquil per a Rosell, aliè a les preguntes incòmodes de l’acusació pública, per “neutralitzar” les acusacions. Va començar parlant de la creació de la seva empresa Uptrend i dels negocis posteriors amb International Sports Events (ISE) i va continuar amb la relació amb la CBF. En un segon bloc, va justificar la venda de la seva empresa Bonus Sport Marketing (BSM) a Shahe Ohannessian, acusat també en aquest cas. I finalment va intentar aclarir la relació econòmica amb l’expresident de la CBF Ricardo Teixeira pel que fa a un préstec.

Rosell, que va assegurar que no havia cobrat cap comissió, “ni legal ni il·legal”, va insistir en la seva innocència -“No tinc res a amagar”, afirmava al tram final de la seva intervenció- i durant l’interrogatori amb el seu advocat es va dedicar a criticar constantment la fiscalia pels “errors” en l’escrit d’acusació, que en alguns punts va arribar a qualificar de “rocambolesc”, “fals”, “surrealista” o “de bojos”.

De fet, l’expresident del Barça va arribar a lligar els seus problemes amb la justícia amb la decisió, el 2009, de presentar-se a les eleccions que s’havien de celebrar un any després. “Fins aleshores no havia tingut cap inspecció ni cap denúncia. Des de llavors porto tres denúncies de l’Audiència Nacional i més de 50 inspeccions fiscals de tot tipus. I no només jo, també la meva família”.

Amb tot, en la seva extensa intervenció també va caure en alguna contradicció, com quan va assegurar que no va conèixer Ricardo Teixeira fins que va haver d’intervenir en el contracte amb ISE (2006), però després va explicar que es coneixien des de finals dels 90, quan Rosell treballava per a l’empresa Nike i era responsable dels negocis a l’Amèrica Llatina.

En qualsevol cas, Rosell va assegurar que ISE es va posar en contacte amb ell perquè estava interessada en adquirir drets audiovisuals de seleccions de futbol. Segons la seva versió, Rosell va pensar en el Brasil, que tenia un contracte amb Traffic a punt d’expirar. I que, després d’unes negociacions que van durar “cinc o sis mesos”, va acabar signant un acord entre ISE i la CBF que era “bo per a tothom”. “La CBF va doblar el que cobrava [de 600.000 a 1.150.000 dòlars], nosaltres vam cobrar la nostra retribució i ISE va multiplicar per dos o per tres la seva inversió”. La defensa, a través de diversos correus electrònics, també va intentar justificar que el paper de Rosell no era testimonial sinó que s’encarregava de “buscar rival, ciutat, estadi i entrades” en els partits, feina que li comportava estar “quatre o cinc mesos fora d’Espanya”, però que era necessària perquè “si els partits no es disputaven, no cobrava”.

Sobre la venda de BSM, Rosell va insistir que era un compromís electoral i que havia tancat un acord inicial amb ISE que no va poder prosperar. Al final, segons la seva versió, va vendre l’empresa a Shahe Ohannessian, amic seu de la facultat, a través d’una fórmula en què el pagament es feia a terminis. La defensa de Rosell havia demanat a l’Audiència Nacional que aquest punt concret es jutgés a Barcelona, però el tribunal encapçalat per Concepción Espejel va rebutjar la proposta.

Un dels punts més controvertits de l’interrogatori va ser el referent al “préstec” de 5 milions d’euros que va rebre de Teixeira per, segons Rosell, adquirir un apartament en una promoció immobiliària que s’havia de fer a la localitat andorrana d’Ordino. A causa de la crisi, però, els apartaments no es van construir i Rosell, amb el permís de Teixeira, va invertir els diners fins que va poder retornar-li la quantitat més els interessos corresponents, uns anys després.

Els interrogatoris de Rosell i Besolí, els dos acusats que segueixen en presó provisional, van acabar amb una pregunta sobre la seva situació personal i les condicions per sortir en llibertat sota fiança. L’expresident del Barça va dir que tot els seus diners i patrimoni són en territori espanyol, i que només té el 50% d’un apartament a Andorra, i ho va posar tot “a disposició” de l’Audiència Nacional. Besolí, en termes similars, també va posar tot el seu patrimoni com a fiança, a més de recordar que la seva família, inclòs un fill que va amb cadira de rodes, viu a Barcelona.

Els advocats van demanar una vegada més que els dos sortissin en llibertat condicionada, recurs al qual avui, a l’inici de la sessió, el tribunal donarà resposta. Tot i reconèixer que serà difícil que el tribunal canviï de parer en aquesta qüestió, els defensors de Rosell i Besolí creuen que s’ha obert una escletxa perquè el recurs tiri endavant. Si finalment es denega la petició, ho tornaran a demanar un cop s’acabi el judici, a finals de març.

Declaracions de Besolí i Pineda

En el seu torn d’intervenció, Joan Besolí, que s’enfronta a 10 anys de presó i a una multa de 55 milions d’euros, va insistir en la legalitat de totes les operacions que va fer amb Ricardo Teixeira a través del banc andorrà Andbank, on, segons la seva versió, va actuar únicament com a gestor de comptes. Mentrestant, Marta Pineda, esposa de Sandro Rosell, va reconèixer que el seu marit la va incloure a l’empresa BSM com a apoderada però que era només per fer-se càrrec d’algunes firmes mentre Rosell estigués de viatge.