"Sé el que em faig"
Guardiola es va fregar la barba, va tornar a mirar als ulls el periodista que li havia formulat la pregunta, va mostrar el seu somriure sorneguer, seductor, i va dir: "Estigueu tranquils, que sé el que em faig". El suspens se'l va inventar Hitchcock, però l'ha perfeccionat Guardiola. La manera de fer-se pregar per anunciar que continuarà una temporada més com a entrenador del Barça ha esdevingut el culebró de cada hivern. Ens ho fa gruar i ell, murri, marca els tempos buscant l'equilibri perfecte entre el sentit comú i el cinisme.
Aquesta característica de saber que ens té a tots pendents, una mica espantats per les seves respostes enigmàtiques, ja fa anys que li coneixem. Recordem el capvespre que Guardiola, com a jugador, al balcó de la Generalitat, al costat de Jordi Pujol i en plena polèmica per si fitxava o no pel Parma, va deixar l'afició amb l'ai al cor quan va agafar el micròfon i va dir: "Us he estimat, us estimo i us estimaré sempre". Ni un guionista no hauria escrit una frase més efectiva per a un final de capítol d'una sèrie. Hi va haver interpretacions per a tots els gustos, però ningú no va entendre si allò volia dir que se n'anava o que continuava al Camp Nou.
Com a entrenador, i en la seva renovació any a any, Guardiola ha excel·lit, també, en l'art de tenir-nos sentimentalment collats, enganxats, dependents. El sofriment culer, en els últims anys, ha canviat de fesomia. Gràcies a l'allau de títols, a l'excel·lent joc de l'equip i a la seva solvència contra tota mena de rivals, l'afició ha aparcat temporalment l'"ai que patirem", que era la frase que durant tantíssimes dècades l'ha acompanyat en el seu camí cap a l'estadi. Ara, en canvi, el buf al cor és per la continuïtat d'un entrenador que ens té a tots, sobretot la junta i els jugadors, agafats pel ganyot. Al club, tothom trisca de valent per donar-li el que vol perquè se senti a gust, no li falti de res i no tingui motius per agafar un any sabàtic, anar a conèixer altres cultures o prendre el relleu de Sir Ferguson al United.
El president Sandro Rosell va demanar públicament als Reis (als d'Orient) que li portessin la renovació de Guardiola. Els Reis, però, ja se sap que mai no duen tot el que s'escriu a la carta i no hi haurà més remei que esperar una mica més. I si la Copa del Rei (d'Espanya) ens depara un Madrid-Barça d'anada i tornada a finals de gener, segurament ens tocarà esperar per sentir que, oficialment, en Pep continuarà fent-nos feliços un any més. Jo estic molt tranquil. Si sap el que es fa, es quedarà aquí.
