Seguint els passos de Laia Sanz

BarcelonaCatalunya sempre ha sigut territori de motor. Tant a nivell professional com a nivell amateur, l’olor de benzina es pot notar gairebé en qualsevol racó. Els caps de setmana les zones habilitades per practicar esports de motor i els circuits tancats s’omplen d’aficionats i de canalla per disfrutar damunt la moto. És així, treballant des de la base, com Catalunya ha aconseguit tenir campions del món en gran part de les disciplines de les dues rodes. I algunes fins i tot les ha monopolitzat. És el cas del trial, amb Toni Bou i Laia Sanz. La pilot de Corbera de Llobregat, però, va decidir canviar d’especialitat: l’any 2010 va estrenar-se en el Campionat del Món d’enduro, alternant-lo amb el de trial, i el 2014 va fer el pas definitiu i va deixar el trial de banda després de 13 títols mundials i 10 d’europeus. Però tot el que ha fet ha deixat petjada i moltes noies i nenes han decidit seguir el seu camí.

Així, malgrat que Laia Sanz ja no competeix en el Mundial de trial (sí que ho fa en el d’enduro i al Dakar, entre altres competicions), hi ha moltes noies que s’han fixat en ella i ara segueixen els seus passos. En el món del trial el relleu de Laia Sanz és Berta Abellán. L’egarenca va pujar per primer cop a una moto per competir als sis anys i ara, amb 17, ja ha aconseguit acabar el Mundial en la quarta posició. “Ho està fent molt bé, va amb molta facilitat sobre la moto”, assegura Jordi Òdena, delegat de trial de nens de la Federació Catalana de Motociclisme. Òdena, que coneix els nens i nenes que practiquen trial des de ben petits, diu que Abellán “s’ha anat fent” i afegeix que “ha anat millorant amb el pas dels anys”. Abellán, juntament amb Mireia Conde (més veterana) i la madrilenya Sandra Gómez (subcampiona del món), va integrar l’equip espanyol que va acabar subcampió del Trial de les Nacions femení d’aquest any.

“Quan la Laia competia, el cert és que ella sempre estava a un altre nivell. Al principi competia amb nois i a molts els molestava que els guanyés”, recorda Òdena sobre els inicis de Sanz. Per a ell, la de Corbera “ha fet que moltes nenes s’aficionin al trial”. A més d’Abellán, Òdena també destaca Maria Giró: la barcelonina és la tercera generació de la seva família que practica trial (després del seu avi, el seu pare i el seu tiet), a més dels seus germans, que també competeixen. Giró, en la seva primera participació en el campionat d’Espanya, l’any 2010, va aconseguir acabar segona. Finalment, Òdena apunta també el nom de Carla Caballé, que ve del món del biketrial, fet que li ha permès aprendre “molta tècnica”.

Pel que fa a l’enduro, aquest any Laia Sanz ha tornat a guanyar el Mundial. Ja n’acumula cinc de consecutius, però per darrere, a banda de les britàniques, la catalana Mireia Badia puja amb força. Aquest any ja ha acabat sisena. “El gran salt el va fer l’any 2014, i el 2016 la seva progressió ha sigut absoluta: ha guanyat el campionat de Catalunya i el d’Espanya i ha participat en dues proves del Mundial, i ha acabat sisena de la general”, explica Jordi Escamilla, delegat d’endurades de la Federació Catalana de Motociclisme, que la defineix com “la gran promesa dels campionats del món del futur”. Però darrere de Badia també pugen amb força altres pilots, com ara Aida Castro, que amb 14 anys, segons Escamilla, “roda en els mateixos temps que els millors nois de la seva categoria”. “Està aconseguint uns rècords difícils d’igualar, tenim una futura campiona”, afegeix.

El delegat de les endurades també destaca Alba Vilaplana, campiona de Catalunya d’endurades i subcampiona d’enduro; Mariona Valero, una pilot “cerebral i estudiosa de les curses” que amb 15 anys cada dia que passa “guanya seguretat sobre la moto”, i Laia Manté, una de “les promeses més fermes de l’enduro català”, a qui les lesions últimament han fet que dirigeixi la seva carrera cap a les curses de cross country. El futur, que cada cop és més present, està assegurat.