Senyals de vida

BarcelonaLes destitucions de Quique i Lardín eren necessàries. Per tant, bona notícia. Però calia que fos ara? No es podia esperar a acabar la temporada? Això sembla que hauria permès una negociació econòmica del divorci millor. Suposo que, en el cas de l’entrenador, el risc de descens i l’opinió dels jugadors ha pesat. Però és tan improbable -són molts punts- que no crec que hagi sigut el factor decisiu.

Però les destitucions són una molt bona notícia sobretot pel que representen. Són símptoma: hi ha algú amb responsabilitats i capacitat de decisió tan preocupat i decebut com nosaltres. No vull pensar que sigui la reacció populista als nostres crits. Estic convençut que -des de la prudència que els caracteritza- Perarnau, Guasch i Chen han fet un diagnòstic fred. I han dit prou. Per dignitat institucional -l’arrogància de Quique ho estava posant tot molt difícil- i per valoració negativa de la feina feta. Per fi, i feia temps que ho demanaven, Òscar Perarnau ha donat el cop de puny sobre la taula. Confiem-hi.