BARÇA

Prova de foc per a Setién amb un mig del camp experimental

Les absències de Busquets i Vidal marquen el retorn de la Champions

Sergio Busquets i Arturo Vidal són, per aquest ordre, els dos migcampistes que més minuts han acumulat des que Quique Setién va agafar la banqueta del Barça després de la destitució d'Ernesto Valverde. El càntabre ha prescindit de tots dos alhora només en un dels 22 onzes que ha presentat fins ara. Va ser fa ben poc, a la penúltima jornada de Lliga, contra l'Osasuna, i la jugada no li va sortir gens bé: va perdre 1-2 i Messi va assenyalar-lo amargament al postpartit. Li va costar car deixar de comptar per decisió tècnica amb el català i el xilè, dos gats vells que sumen junts 193 partits a la Lliga de Campions, dos titulars més indiscutibles ara que l'any passat amb el Txingurri.

Per això serà estrany, i al mateix temps interessant, comprovar com s'ho farà Setién sense ells a la tornada dels vuitens de final de la màxima competició contra el Nàpols (1-1 a l'anada), un partit en què es juga el seu futur immediat al càrrec. Tots dos estan sancionats per rebre els italians al Camp Nou. Tot i el seu estil polèmic, Vidal és un dels socis de capçalera de Messi i el quart màxim realitzador de l'equip –amb vuit gols, igualat amb Ansu Fati–, mentre que Busquets actua de metrònom culer des del 2009 i fa més de tres anys que no es perd un partit d'eliminatòria de Champions. El precedent cou bastant: 3-0 a Torí contra el Juventus.

Les absències d'aquests dos jugadors, sumades a la baixa per rebel·lia d'Arthur Melo, deixen el mig del camp del Barça curt tant d'efectius com de complicitats. Els tres jugadors disponibles del primer equip, Rakitic, De Jong i Sergi Roberto, només han coincidit dues vegades d'inici a la sala de màquines, a la derrota per 2-0 al camp del Granada i al clàssic d'anada al Camp Nou (0-0). És a dir, mai a les ordres de Setién i amb resultats més aviat pobres. A més, a títol individual, el croat està pendent del seu possible traspàs al Sevilla, el de Reus només té continuïtat quan juga de lateral i l'holandès porta gairebé dos mesos sense trepitjar un partit oficial.

Prioritat per al 4-3-1-2

És normal, per tant, que l'entrenador es plantegi seriosament l'opció de fer titular Riqui Puig, que amb la seva aportació ha acolorit la trista realitat de l'equip després del confinament. El de Matadepera ha assumit amb nota els minuts d'Arthur i ja ha fet prou mèrits per formar part de la primera plantilla de la temporada que ve. El seu inconvenient, més que enfrontar-se a un mig del camp físic com el que disposarà el Nàpols, és que mai ha jugat un partit de Champions. Valverde no el va fer debutar a la màxima competició i Setién es va quedar sense temps per fer-ho.

Així, passi el que passi, l'aposta per a la medul·lar serà experimental. De fet, més enllà dels noms, que són faves comptades, el que més preocupa ara mateix a Sant Joan Despí de cara a dissabte és el dibuix tàctic. L'entrenador del Barça se sentiria molt còmode amb un 3-5-2 que omplís la zona ampla amb tots els migcampistes que té i despengés Messi i Suárez en atac. Però entre les dificultats de Semedo per treure la pilota des del darrere i la imminent alta mèdica de Griezmann, el més probable és que es decideixi per un 4-3-1-2 amb el francès de referència al costat de Suárez, Messi de mitjapunta, el trio gairebé inèdit al mig del camp i els joves Riqui i Ansu d'entrada a la banqueta. És a dir, pes inicial per a les vaques sagrades. I si el pla no funciona, possiblement ja serà tard per recórrer al sistema que millor li ha funcionat a tot arreu menys al Barça.

De moment, Setién ja sap que molt probablement Griezmann rebrà l'alta mèdica abans del partit. Queden els dubtes d'Ousmane Dembélé i Ronald Araujo, que aquest dimecres van participar en una part de la sessió preparatòria, de manera que també podrien estar disponibles. L'extrem francès porta de baixa des del mes de novembre –fet pel qual el Barça va fitxar Braithwaite–, mentre que el defensa uruguaià es va lesionar a la final del play-off d'ascens a Segona.