L’Argentina és el que sembla: un equip sense projecte a l’espera que un Maradona la salvi in extremis al Brasil, on no guanya des del 1964. La capacitat per parir salvadors (abans Diego, ara Messi) és inversament proporcional a la intel·ligència col·lectiva. No en té, l’Argentina. Per això s’admira la Generació d’Or de Ginóbili del bàsquet. Perquè darrere Ginóbili hi havia més talent i, a més, disciplina, persistència, competitivitat... I a tot això s’hi sumava la famosa creativitat, la part innata. Que és l’únic que té el futbol: el Messies maquillant desgavells. També del poliesportiu arriba un bon exemple: Julio Velasco, seleccionador argentí de vòlei, ídol a Itàlia i, alguna vegada, conseller de Guardiola, que diu: “Confonem la creativitat amb la capacitat per sobreviure en el quilombo ”. Això és avui la selecció: un quilombo que posa en perill l’únic horitzó decent: utilitzar la classificació per al Mundial per crear un projecte, que és el que fa anys que no té.
