PERIODISTA DE CATALUNYA RÀDIOActualment Guardiola no necessita fer càlculs electorals. Però si fos polític professional seria com Keita o Mascherano: la nineta dels ulls dels seus hipotètics assessors. En quatre dies ha ocupat el centre, aspiració de qualsevol director de campanya. Un dia defensa Qatar i l'altre indigesta els canapès de celebració a la llotja d'una golejada al camp i un 5-0 a l'assemblea de compromissaris. Els radicals de cada extrem enfadats i les seves paraules com a eix del debat.
La cohabitació entre Aristides Maillol (seu de les oficines) i Sant Joan Despí és avui una mica més complexa que ahir. I això que fins ara no sonaven precisament violins quan les parts entraven en contacte. Per molt que es guardin les formes, com es feia en públic, des de sempre hi ha hagut un punt de tensió entre el búnquer de la Ciutat Esportiva i els despatxos nobles. Recordar persistentment la ruïna de l'operació Ibrahimovic és de justícia per uns directius que avalen amb el seu patrimoni els funestos efectes comptables de la venda del suec, però també un missatge entre línies sobre els capricis de l'entrenador. Reivindicar Laporta en públic després d'una jornada d'assemblea evidencia l'agraïment del tècnic amb els que el van triar per dirigir el Barça, així com la seva solidaritat davant d'una situació personal injusta. Però també un desafiament a l'autoritat presidencial.
Si parléssim només d'un tècnic, si el Barça fos només un club, Guardiola tindria les hores comptades. En canvi, en l'horitzó apareix justament el contrari. En pocs mesos toca el clàssic de cada hivern: parlar de la renovació. Per no prendre mal, tots plegats haurien d'evitar un clima tòxic semblant al dels últims anys de la relació Johan-Núñez, tot i que hi ha moltes diferències amb aquell moment. A ningú se li farà estrany, perquè Guardiola ho va viure com a jugador i alguns assessors interessats de banda i banda hi intervenien des de la barrera.
Amb la mateixa lògica segons la qual alguns compromissaris van proclamar el seu suport a Qatar fent servir el nom de Guardiola, ara pot passar que algun soci caigui del cavall, es quedi cec per uns instants i senti una veu celestial que digui "Saule, per què em persegueixes?" I es traspaperi d'un dia per l'altre una demanda. No pas, de moment, una acció de responsabilitat.
