BÀSQUET: LLIGA ENDESA
Esports 19/11/2011

Somni d'una nit d'estiu a Fontajau

Narcís Presas
2 min
Carlos Jiménez i Daniel Santiago lluiten per la pilota amb Fernando San Emeterio i Tomas Nagys.

GIRONAFa cinc anys en aquestes dates l'Akasvayu Girona anava tercer a la Lliga ACB en solitari amb sis victòries i dues derrotes. L'equip gironí acabaria signant la millor temporada de la seva història amb l'únic títol europeu que llueix a les vitrines del club, la FIBA Eurocup. Aquell equip irrepetible estava entrenat per Svetislav Pesic i liderat per jugadors com Marc Gasol, Víctor Sada i Fernando San Emeterio, que van despuntar a Girona i que actualment són jugadors consagrats que brillen als seus respectius clubs, i veterans de renom que encara destil·laven bon bàsquet com Ariel McDonald i Gregor Fucka.

Van ser tres anys de bàsquet de molts quirats a Fontajau. Avesats a lluitar per no patir o treure el cap als llocs de play-off, Girona es va convertir de la nit al dia en un club de primer nivell farcit d'estrelles i jugadors mediàtics. El club es va acomodar ràpidament a la cresta de l'onada, amb partits antològics com el 106-74 al Virtus de Bolonya l'any 2007.

Els aficionats gironins van viure tres anys instal·lats en un somni que finalment es va difuminar. Va ser un despertar especialment cru. Girona va deixar enrere dues dècades ininterrompudes de bàsquet ACB i es va veure abocat a jugar a la lliga LEB Bronze, la quarta divisió estatal. En pocs mesos, el bàsquet a Girona va passar de jugar la final de la ULEB contra la Penya a Torí a lluitar en pistes d'equips com el Navalcarnero i el Balneario de Archena.

Josep Amat i Joan Obiol, propietaris de la immobiliària Akasvayu, van agafar les regnes del bàsquet a Girona el 2005 per engegar un ambiciós projecte. Tot i que la immobiliària era pràcticament desconeguda i tenia una activitat comercial molt minsa, els seus propietaris van bolcar grans quantitats de diners en el que van autoanomenar una nova forma de mecenatge que va derivar en grans fitxatges a cop de talonari i despeses sumptuoses. Per tot això, de seguida es van guanyar l'apel·latiu de "nous rics". Però finalment la bombolla es va desinflar, van començar els impagats als jugadors i el deute del club es va fer insostenible.

stats